nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
13°

Sócrates, davant una pintada

Una de les pintades que des de sempre m'han agradat més és una que diu, a Lisboa, que la poesia és al carrer. Possiblement contingui una veritat inqüestionable, i més si un es dedica a voltar amb calma per la capital portuguesa, en un passeig que combini a parts iguals indrets turístics i raconades amagades. Hi ha una Lisboa de les pintades que es digna, per la profunditat dels seus missatges i per la qualitat dels seus artistes, de figurar en els recorreguts organitzats per a turistes. Aquí, a Portugal, les parets no són emprades per embrutar-les amb pintura de qualsevol mena, sinó per plantejar aforismes, dubtes i poemes filosòfics de primer ordre (bé, sí, d'acord, també hi ha els brètols del Bairro Alto que només es dediquen a embrutar, però de beneits amb les hormones revolucionades n'hi ha a tot Europa).

Sense cap mena de dubte, la pintada que més m'agrada és una que alerta de la distorsió de possibilitats. És molt a prop del largo de Santa Clara, de camí de cap al Mosteiro de Sao Vicente de Fora i segurament és el lloc on es troba en aquests moments el primer ministre portuguès, José Sócrates, després de guanyar diumenge les eleccions que el confirmen com l'home que tendrà a les mans el deure de formar govern. A les eleccions, segurament vostès ja ho saben, els socialistes aconseguiren la majoria, però no absoluta, i així les coses, s'obre ara aquest període incert dels pactes que és el que més ens agrada als periodistes. Les majories absolutes són avorrides perquè en un moment formen govern i durant quatre anys una majoria absoluta és com una dictadura, sols que en acabar es pot decidir si continuar igual o canviar.

Però a la pràctica, una majoria absoluta és el govern d'uns tipus durant quatre anys, sense que ningú no els impedeixi l'assalt al poder (i sovint, com a mínim a les Illes, a les seves arques, i si no basta mirar la crònica judicial dels darrers dies). Una majoria absoluta és l'antipolítica, mentre que la necessitat de pactes obliga a fer política, és a dir, a deixar-se dins el gavatx més d'una paraula, més d'un projecte, més d'un robatori.
Els socialistes portuguesos, en els darrers anys, han estat de tot menys socialistes. Portuguesos, sí però no en extrem; europeistes, per descomptat, per veure si la mamella europea pot treure de la misèria el país més pobre de la Unió (sols que després no s'aprofiten els doblers i aquí no hi ha hagut miracle irlandès).

Ara tenen al seu davant múltiples opcions, i el president (convé recordar en aquest instant que va falsificar els seus títols universitaris i que a més a més és un producte de màrqueting, i no precisament un d'aquests polítics sòlids que altre temps hi havia en el PS portuguès) ha de decidir si pacta amb el seu pitjor enemic, el partit de centredreta PSD, de Manuela Ferreira Leite i principal perdedora de les eleccions; amb la dreta radical del CDS-PP de Paulo Portas (important èxit electoral i, atenció, un dels partits més votats pels joves) o si per contra ho fa amb el Bloco d'Esquerda (marxistes i troskistes, que han doblat diputats) i els comunistes i verds.

El pacte contranatura amb Portas permetria sumar la majoria absoluta, i el pacte amb l'esquerra implicaria fer immenses concessions, a més de ser un tripartit enfrontat ideològicament. El més simpàtic de les eleccions és que aquí tothom ha guanyat (menys Ferreira Leite): els socialistes, perquè conserven el poder quan pensaven perdre'l; Paulo Portas, perquè ha sortit de les enquestes; els del Bloco, perquè han doblat el seu poder; i els comunistes, perquè no han mort pel camí, com s'esperava. La gran guanyadora, però, i en això Portugal s'ha fet més europeu que mai, és l'abstenció del 40%. I la democràcia, clar, perquè el PS també pot governar en minoria i anar pactant cada cosa amb uns i altres. Benvinguts a la muntanya russa portuguesa, deu pensar un Sócrates que ha de decidir si el socialisme portuguès és de dretes (fins ara ho ha estat bastant) o d'esquerres. El primer ministre és davant una pintada que diu "distorçao de possibilidades".

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris