nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
14°

A Formentor, estranya espiritualitat

Degudament convidat, el passat divendres dia 25 de setembre, i portat pel meu fill, vaig assistir a l'acte d'obertura de les "Converses literàries a Formentor 2009", a les 19.30 hores. Com un bon minyó, assegudet allà on em col·locaren, tenia davant meu la taula presidencial i l'esplèndid contrallum d'una badia amb una aigua enlluernadora, quieta i amatent a les subtils variacions de blaus del cel. La remor nemorosa del pinar es va apaivagar. Tot era serè, equilibrat. Les paraules del conseller de Cultura del Govern, senyor Bartomeu Llinàs, acabaren amb un recordatori al batle Emili Darder prou adient. La claror del dia, carregada de sensualitat com la fruita del paradís s'ajaçava rere els grisencs perfils de les muntanyes de la serra de Tramuntana. Tot era una simfonia tel·lúrica i, a la vegada, aèria, tènue, transparent. Primordial.

Cada vegada que vaig a Formentor m'envaeix, abassegador, un sentiment senzillament complex, és una mescla vibrant de religiositat i de paganisme, de sensualitat i de misticisme. Allà estant es compren que, un sacerdot poeta, el nostrat Miquel Costa i Llobera, pogués escriure poemes com Horacianes. La fe cristiana es barreja amb les arrels grecollatines. El paisatge és purament sensual. Entra pels sentits i pels sentits se sublima. Un panteisme descregut escampa el seu imperi. Formentor, sempre, és bressol d'una estranya espiritualitat. I d'estranya no hi té res.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris