nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
14°

De qui sabem que no robarà

De lladres, n'hi deu haver pertot, però hi ha llocs i moments en què creixen com una carabassera. No és menester recordar que el nostre petit país insular té una llarga tradició d'aquesta mena de rapinyaires, però sens dubte els darrers anys han estat especialment prolífics en la seva producció i reproducció. Quan són tants i s'han servit de la política per fer les seves xoriçades, molt dignes s'inventen teories de la conspiració: tot de jutges i fiscals s'han conjurat per perjudicar-los amb finalitats polítiques, proclamen, indignats. (Ara, per cert, UM enarbora la mateixa eina que el PP, en una campanya estúpidament dissenyada, ja que l'opinió pública sens dubte precipita el veredicte quan un inculpat cerca recer en aquesta teoria. Però ningú no ha pogut demostrar encara que en política hi hagi menys estultícia que en qualsevol altra activitat humana, com ens recorda el gran Cipolla, Allegro ma non troppo.)

No ens podem sostreure a una realitat que ens presentaria el mapa de l'Estat atacat feroçment de pigota, si hi assenyalàssim amb puntets vermells els robatoris, en totes les seves variants, que s'han conegut aquesta darrers anys. Però hi hauria un punt que destacaria violentament per damunt de tota la resta. Els ulls hi anirien tot d'una, perquè la seva crida és un bramul: el punt destacat del mapa és a Catalunya, i l'hem batiat com a Fèlix Millet.
Si us preneu la molèstia de consultar a la GEC el llinatge Millet, hi trobareu tot de persones il·lustres que, des de la indústria i la cultura, tenen capacitat per representar les essències de la burgesia catalana. Parlaríem de solidesa econòmica, de voluntat de fer un país, de creació i suport d'una cultura, tot plegat expressat en grans obres -una d'especial: el Palau de la Música Catalana, de Domènech i Montaner (amb reforma i ampliació d'Òscar Tusquets). Indestriable del Palau és l'Orfeó Català, que és un dels cims més alts d'aquesta cultura impulsada per la burgesia catalana.

Ja ho sabeu, l'individu Fèlix Millet hauria estat desviant cap al seu hort particular l'aigua dels canals més cabalosos. El munt de milions d'euros que se n'hauria duit a ca seva, servint-se dels més sofisticats estratagemes, posa carn de gallina. Com no estranyarà ningú, unes estafes continuades orquestrades per un Millet i que afecten l'Orfeó i el Palau, han estat un torpede a la línia de flotació del que la burgesia catalana voldria que fos el seu prestigi. Per extensió, és gairebé tot Catalunya, que se'n sent agreujada, i cada un dels seus ciutadans en particular, perquè la música i el seu Palau, tant com l'Orfeó, són fets i són símbols, desprenen flaires d'un caràcter sagrat.

Catalunya hi havia delegat una part significativa de la seva identitat, que ara s'ha vista, per mor de Fèlix Millet, perduda en la fetidesa d'abocador il·legal. Servidor em pregunt qui hauria de fer una estafa anàloga, aquí, perquè ens ho sentíssim com un greuge al país i una befa a la nostra identitat. Una estafa d'aquestes característiques no ens sorprendria de ningú, i encara no sé si és perquè no som ben bé un país, perquè no tenim una burgesia, ni, naturalment, cap altra classe, casta o estament capaç de generar una cultura d'alçada; o perquè som una societat desvertebrada fins a les darreres miques.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per CALAMARDO, fa mes de 11 anys
Vaya, catalanoparlantes robando...y yo q creia q eran perfectos!
Valoració:-5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris