algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
12°

Equilibris i equilibristes

Ahir a l'article futbolístic de les pàgines d'esports escrivia que em sabia greu tornar a parlar del delegat del Govern espanyol, espanyol, Ramon Socias. Socias és una persona afable, sociable i amb la qual es pot conversar de manera amical. Socias té moltes característiques lloables i segur que podria dur a terme moltes accions que serien beneficioses per a tots i, precisament per això, no entenc que es compliqui tant la vida en no dur a terme mesures públiques contra la persecució del català i els seus parlants per part de la Guàrdia Civil o, ara, fent posar la bandera espanyola al municipi de Campanet.

Home, jo supòs que a Campanet i a d'altres municipis no li ve d'una bandera més, però sorprèn -i dóna mostra de la meva teoria sobre la (in)utilitat de la Delegació del Govern- que amb tot el que està caient -crisi, Son Banya, papers, immigració sense control, terrorisme, etc.-des de la Delegació no tenguin prou feines com per anar a pressionar, encalçar i, fins i tot, denunciar Campanet i altres ajuntaments per no tenir tot el dia la bandera -o les banderes-penjades. Esper amb fervor l'article del mestre Llorenç Capellà quan faci una historieta sobre aquesta particular qüestió, però proposaria que, com que van sobrats de personal, des de la Delegació del Govern es posàs un guàrdia civil fent, allò que es deia a la mili, imaginària davant cada ajuntament per tal de salvaguardar la presència de "los símbolos patrios". I, a més, si pot ser que posin un guàrdia civil que faci gala d'actituds "forasteritzants" i insulti tot el que passi parlant en català.

Ai, Déu meu, quines poques feines i quanta misèria!!! Potser el Delegat de Govern, i elmateix Govern Zapatero, en lloc de perdre el temps amb aquests doiarros, el podrien invertir explicant-nos el perquè aquesta pujada d'imposts, per què ara que tenim pocs doblers en tendrem menys, per què si es vol augmentar el consum s'ha decidit pujar un impost que precisament grava el consum... La pujada al 18% de l'IVA farà més pobres els ciutadans i les comunitats autònomes. L'Estat ha tornat a fer-nos una mala jugada i, una vegada més, s'ha comprovat que estam dins un camí que no ens convé. I el camí que també sorprèn és el que ha pres la direcció d'UM. No tenc res en contra de Damià Nicolau, però encara crec una mica en la separació de poders i, a més, supòs que el President Antich és el primer interessat a no tenir conflictes amb els socis de pacte. És per això que no me cap dins el cap que l'operació judicial al voltant de Son Oms o Can Domenge estigui conduïda pel PSOE. Els motius bàsics són dos. En primer lloc, em resultaria, com a mínim sorprenent, que els socialistes illencs tenguin una estratègia conspirativa contra Unió Mallorquina.

No els que els vulgui llevar valor, però la veritat, no els veig amb capacitat per, encara que sigui volent, arribar tan enfora. En segon lloc, crec que quan el PSOE illenc s'assabenta d'una acció de la fiscalia és quan ja ho sap tothom. Digau-me ingenu, però crec que és la realitat; crec que alguna acció de la Fiscalia pot desestabilitzar UM i el Govern, però no crec que hagi cap membre del Govern interessat a donar una sensació de feblesa particular, d'algun dels partits integrants del pacte, o conjunta, perquè al cap i a la fi l'afebliment és global. Així, en lloc de demanar al PSOE que aturi el que no pot aturar demanaria a la Fiscalia que enceti tots els casos que vulgui, però des de la serenor, la prudència, les proves, la manca de publicitat innecessària i, per favor, que en tanquin algun, de cas, perquè ja hem perdut el compte de quants n'hi ha d'oberts, però no en coneixem cap de tancat.

A partir d'aquí, per ventura el que és ideal és evitar posar al capdavant dels partits persones que poden ser molt honorables i vàlides, però que tenen causes judicials importants pendents. D'aquesta manera s'evitaria fer una mal major a la persona en qüestió -més val que opti a majors responsabilitats en tenir els casos jurídics aclarits per així no "cremar-lo"-, al partit i als socis de pacte. Un partit polític fa bé quan fa pinya al voltant de la seva gent que més ho necessita, però fa mal quan l'exposa excessivament. Trobar l'equilibri és la situació ideal.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris