nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín:

La fotografia de Joan-Ramon Bonet

Sens dubte, una de les contribucions més d'agrair del Casal Solleric a la cultura ciutadana és la constant atenció que dóna, des de fa bastant de temps, a l'art fotogràfic. Perquè la fotografia també pot esser un art, un art amb una potentíssima connexió amb la realitat, la qual cosa fa que tengui un caràcter molt seu, molt a favor del realisme -molt actual gosaria afegir- en el conjunt de les belles arts. Perquè una fotografia pot esser un document implacable, però també pot esser una obra d'art. I quedi clar que no ho és automàticament; que el paper del fotògraf és del tot decisiu per a fer-la testimoni o convertir-la en obra d'art, o ambdues coses a la vegada. Com ho és en el cas de la superba obra de Joan-Ramon Bonet, de la qual va celebrar-se no fa massa una exposició antològica en les seves sales, i de la qual ens queda un magnífic volum, Joan-Ramon Bonet, fotografia 1973-2008, el primer d'una nova col·lecció Focus, una del tot lloable iniciativa de l'Ajuntament de Palma, amb el suport de Caja Mediterraneo, que es proposa "revisar de manera exhaustiva la trajectòria dels creadors més significatius nascuts o residents en la nostra comunitat".

Quatre textos de Carme Riera, Guillem Frontera, Andreu Manresa i Gudi Moragues Jaulin de Seutre acompanyen solidàriament les excel·lents reproduccions de l'obra de Joan-Ramon Bonet, realitzada al llarg de trenta-cinc anys, tota una carrera artística i professional. Tres vectors principals crec que impulsen i donen cos a aquesta obra, sempre en blanc i negre. Tres vectors interrelacionats, que assenyalen tres camins, tres recerques o tres línies d'actuació. D'una banda hi ha una recerca de la bellesa i de l'elegància, que dóna com a resultat imatges tan depurades i subtilment impactants com les de la sèrie Flors, que obre el llibre/catàleg, o com les nombroses que componen la sèrie Patis de Palma i les que integren la denominada S'atura el temps.

Però crec que hi ha un altre vector, molt idiosincràtic, que apunta a una especial voluntat de deixar una crònica artística i cultural del món insular, com ho demostra la selecció dels personatges dels seus Retrats, dels que hem de destacar l'esplèndid de Robert Llimós, amb una composició molt original, la cara de l'artista vista dins un mirall i dues de les seves pintures al costat, superposades; la del ceramista Lluís Castaldo, que a la vegada és un estudi de la perspectiva d'un espai interior; la del pintor Jim Bird, immers en la seva feina, al fons de l'espai recollit en la fotografia; la de Juli Ramis, un altre estudi de les múltiples dimensions de l'espai copsat; la de perfil de son pare, l'escriptor i periodista Joan Bonet, examinant una petita gàbia surrealista; la de la seva germana, Maria del Mar, en un treball d'una extraordinària delicadesa.

O les de Robert Graves, Blai Bonet, José Maria de Labra, Andreu Terrades, Gudi Moragues; totes d'una extraordinària qualitat peça per peça, però que també contribueixen a un conjunt. I encara una voluntat de donar un testimoni de la realitat social que no ens agrada gens, com la sèrie encertadament denominada Al marge i la dedicada a Son Banya. Tres vectors, tres corrents, tres camins, coincidint en la recerca de la beutat, d'una beutat que pot esser depurada i gairebé intangible, arquitectònica, humana, artística o dramàtica.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris