algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Sense esperança

Se'ns fa molt difícil posar ordre a tots aquests noms i llinatges de personatges imputats, implicats o relacionats amb casos de corrupció. De fet, a hores d'ara necessitaríem un esquema d'un parell mallorquí de fulls per arribar a esbrinar qui es va quedar amb què i a quin partit -si A o B bàsicament- militen. Els casos s'amunteguen i els principals acusats d'uns comparteixen el protagonisme en d'altres, al cap i a la fi no s'hi ajunten que no s'hi semblin. D'aquesta manera, i al marge de l'inevitable descrèdit de tota la classe política, als ciutadans normalets d'aquesta novel·la de curtor, ostentació i molta mesquinesa ens està quedant un regust de frustració i, sobretot, de pèrdua de temps. De fet, quan llegim els noms dels fiscals, els quals ja ens sabem de memòria, en un cas i en un altre, i els imaginam dedicant una quantitat il·limitada d'hores laborals i personals a investigar i plantejar casos que després acabaran diluïts per la injustícia o les mans "amigues" dels jeràrquics superiors de Madrid, fan ganes de plantar-se de debò i fer una crida a la insubmissió fiscal i civil.

I és que l'eufòria del principi, de pensar que el que l'havia feta l'acabaria pagant com cal, se'ns ha esfumat. Ens hem anant oblidant de les persones i dels casos perquè tot ens sembla, si fa o no fa, el mateix i perquè en el fons sabem que amb un bon misser, d'aquests de minuta cara, amb llinatges i relacions, la cosa està mig guanyada. També hem après que, a més de triar un bon "despatx", és important per assegurar la impunitat que el presumpte també tengui llinatges i fils per on estirar. Així, amb aquests ingredients tant hi fa si els presumptes col·leccionen rellotges de luxe, palaus i tot allò que somien els "estufats" amb ínfules i pretensions... No cal perdre el temps i demanar justícia.

A hores d'ara, la justícia només és implacable amb els desemparats. Sí, perquè amb aquell drogoaaddicte que ganivet en mà atraca una farmàcia i la policia l'atura camí cap a Son Banya per comprar droga, amb aquell no valdrà ni l'atenuant de drogoaddicció, ni res del que es pugui inventar el seu cansat i mal pagat misser d'ofici. Aquest és un delinqüent i una "lacra" per a la nostra societat. Mentrestant, els altres, els que fonien la visa municipal per calmar les repressions o els que multiplicaven el seu patrimoni a cop de vareta màgica... aquests no són delinqüents. Se'm fa molt difícil trobar el qualificatiu, però segur que qualcú en un bon despatx d'advocats de Madrid, Miami o Liorna ja deu està preparant-los. Moltes hores que engreixaran la minuta, una minuta que com tot s'acabarà pagant amb els nostres doblers.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Crits, fa mes de 11 anys
Bravo Kika! Em trec es capell.
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris