nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín:
13°

Llet de Campos

Quan, als catorze anys, vaig haver de començar a l'institut, a ca nostra me varen matricular en el de Felanitx. Aleshores a Campos no n'hi havia i encara haurien de passar molts d'anys perquè n'hi hagués un.
Allà, a l'institut, ens arreplegàvem alumnes de tota la comarca, des de ses Salines fins a Montuïri, passant per Porreres i, naturalment, de Felanitx. En aquell moment Campos era un municipi fonamentalment agrícola. Si anaves per foravila, el color predominant era el verd de l'alfals i pertot arreu senties olor de vaca. Nogensmenys hi havia més de quatre-centes vaqueries dins el terme municipal.

Al poble fins i tot hi havia una central lletera, Blahi, que anava la mar de bé i la qual vaig visitar un parell de pics amb una excursió de l'escola. Record que ens convidaven a un Cremacao, la beguda làctia amb cacau de la casa, amb un sabor lleugerament diferent al cola-cao d'Agama. El topònim oficial del meu poble encara era l'horrorós "Campos del Puerto", així que no és estrany que els felanitxers se'n riguessin, de nosaltres, cantant-nos:

"Campos del Puerto,
vacas y huertos"

Encara ara, avui en dia, top amb algun excompany de l'institut que ha de fer la gracieta i ha de recitar la cançoneta. Actualment, emperò, tot això no tendria cap sentit. Campos ja no és un poble agrícola, ni molt menys lleter. I, d'alfals, se'n veu poc. Primer va ser la salinització dels pous. Seguidament, l'arribada massiva de llet de la península Ibèrica. Després, la traïdora operació d'Agama per acabar amb la competència, que va aconseguir que Blahi tancàs. I el remat fou l'entrada a la Unió Europea, tan positiva en altres aspectes però tan negativa per a la gran majoria del sector agrícola mallorquí. Hem arribat al punt que, si hom vol consumir llet mallorquina, s'hi ha d'esforçar. En alguns supermercats no en duen, en altres només n'hi ha qualque pic. I en aquells en què en trobes sovint és a un preu superior a la forastera.

Ara a Campos no queda ni el cinc per cent de les vaqueries lleteres que hi havia. És ver que les que hi ha són més grosses que les d'un temps. Així i tot, emperò, en nombre de vaques som molt lluny de l'època de màxima esplendor del sector. Els qui han aguantat les han passades magres. Ho han fet per amor a la terra i a la professió dels seus ancestres, però no pas per doblers. Cobren la llet més baixa que els ramaders de la resta de l'Estat i el cost del reg és molt superior. Justet justet els permet viure i anar passant. Però la cosa encara no ha acabat: ara resulta que aquests pocs que queden, que han invertit per millorar la qualitat de la llet que produeixen i que treballen de sol a sol, i qualque pic en fosca i tot, per poder satisfer les exigències del mercat, es poden trobar que no tenguin qui els compri el seu producte. No hi ha dret.

És una situació absurda. A Mallorca només produïm el vint per cent de la llet que consumim, i encara ha de passar això? Com és possible que els nostres vaquers no puguin treure la seva llet, una llet de primera qualitat, quan n'han de dur el vuitanta per cent de fora? Com pot ser mai? Caldria posar fil a l'agulla i trobar una solució. Em permeteu suggerir als hotelers que, d'una vegada per totes, siguin solidaris amb la resta del país del qual se n'aprofiten i serveixin llet mallorquina als seus clients? I als polítics, els puc demanar que no permetin aquest desastre, que cerquin qualque solució? Però no una solució provisional que serveixi per sortir del pas però que ens aboqui allà mateix d'aquí a un parell d'anys. Una solució a llarg termini. Brindem amb un tassó de llet campanera perquè això sigui possible.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Aina, fa mes de 10 anys

Tenc família que viu d'una vaqueria entre Campos i sa Rapita; i és totalment cert això que dius. No hi ha dret que un producte fet aquí: sense cost de transport; acabi essent més car que el de la península.
Però això passa amb tot: verdures, fruites,...
Hauriem de mirar la manera de canviar això, que de lògica n'hi falta molta.
Aina

Valoració:2menosmas
Per Joan de Balàfia, fa mes de 11 anys
A Eivissa és es 100 % de llet des comerços que duen de fora
Valoració:1menosmas
Per forastera, fa mes de 11 anys
Ahir vaig sentir al canal 24 hores el conflicte de les lleteries. Xerraven de contractes homologats o cosa semblant que no sé què és, però sí em vaig fixar en un lleter que va sortir d'una roïna assegurada amb les màquines expendedores de llet. Van començar a Navarra i Catalunya i ara, de cada vegada es van estenent més. La llet s'ha de pasteuritzar, que són les despeses més urgents pels lleters, però la gent està encantada de poder beure llet fresca directament de la màquina en els seus propis envasos, que a més és una bona mesura per evitar la proliferació de tetra briks. Quan la llet s'esgota els envien un sms als lleters perquè puguin recarregar-les. La qüestió és que aquest lleter va passar d'una situació crítica a tenir que contractar més personal per fer front a la demanda. Jo crec que una mesura així seria un èxit a mallorca, tenint en compte les poques distàncies i la quantitat de pobles rurals que n'hi ha. Les marques blanques de les grans superfícies fan molt de mal a la producció local, i a més crec que són de llet francesa que els surt més barata encara.
Valoració:0menosmas
Per Joan, fa mes de 11 anys
Com a consumidor et diré el següent,
Estic totalment d'acord amb el que planteges, som conscient del problema i procur actuar amb conseqüència. A ca nostra consumim llet fresca. He intentat comprar la llet que vénen als Erosky que crec que és Agama i abans de la data de caducitat ja ha tornat dolenta, per tant no n'he comprada més tot i que m'agradaria comprar llet mallorquina fresca em veig obligat a comprar-la forastera. Com sempre crec que el que falla és la comercialització.
Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris