muy nuboso
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
12°

Ionquis de la tecnologia

Dijous passat, l'editor i director de l'editorial Anagrama -Jorge Herralde- va dir a Josep Cuní que els adeptes del llibre electrònic són uns "ionquis de la tecnologia". Va fer aquesta interessant afirmació en el decurs d'una entrevista en Els matins, de TV3, i la veritat és que ho va fer amb un somriure a la cara i després d'una pregunta totalment capciosa del presentador, la qual cosa no treu les connotacions insultants que té una afirmació com aquesta i que seria mereixedora de rèpliques de l'estil "els detractors del llibre electrònic són uns ionquis del paper" o "són amants de la destrucció del planeta" i de més gruixudes, però seria massa fàcil anar per aquí. No deixa de ser ben curiós com aquests defensors a ultrança del passat -presentador inclòs- vinculen de forma indissoluble coneixement i literatura als seus contenidors, els llibres.

No resulta gaire difícil imaginar-se el presentador fent la mateixa pregunta esbiaixada a un defensor dels discs de vinil davant la irrupció del discs compactes, és a dir, que els defensors dels CD eren uns esnobs que no estimaven la música i només estaven interessats en els estris tecnològics. I no parlem ja del que haurien pogut dir, els uns i els altres, davant l'aparició dels formats actuals per escoltar música: MP3 i reproductors corresponents. El fet és que durant més de cinc-cents anys els contenidors -els llibres- han estat el principal i ben bé únic vehicle de transmissió i difusió de la cultura i del coneixement i aquest és un servei impagable que han fet a la humanitat i que, de ben segur, seguiran fent, però a partir d'ara l'hauran de compartir amb d'altres vehicles.

I no sé si s'hauria de matisar això d'impagable perquè, ben bé, sí que el paguem quan comprem llibres i, també, amb les necessàries subvencions públiques que rep el sector editorial. Tot plegat és un negoci que dóna vida a editorials i llibreries, les quals lluiten ara per mantenir l'estatus, tot i que amb arguments capciosos en tant que s'autoproclamen com els únics defensors de la cultura i del coneixement, quan en realitat l'únic que defensen és una forma de negoci, que no és que hagi esdevingut completament obsoleta, com en el cas dels discs de vinil i dels CD, però que veu amb espant que està en el camí d'haver de compartir aquesta exclusivitat, una cosa que sembla que costa molt d'acceptar.

Per altra banda, no deixa de ser gens sobrer esmentar una altra part de l'entrevista en la qual l'entrevistat alaba la seva funció d'editor, en tant que filtrador del que es publica i no s'està gens d'autojustificar-se davant errors de l'estil d'haver rebutjat publicar obres i autors que després han esdevingut èxits editorials i referents en el món de les lletres. La recerca de la qualitat, ve a dir, justifica aquesta casta d'errors i val mes equivocar-se i no publicar-ne un de bo, que publicar-ne algun de dolent, tot i que immediatament després reconeix que ha publicat obres fluixes perquè eren d'autors reconeguts.

Seria convenient no oblidar aquest rol inquisitorial dels editors de decidir el que mereix i el que no mereix ser publicat. Els formats digitals tenen la virtut de ser més immunes a aquests filtres, sovint arbitraris, la qual cosa no vol dir que la qualitat no sigui possible també amb aquests formats, ben igual que el paper ens ha donat -i ens seguirà donant- obres deplorables que no haurien d'haver estat publicades mai.

Tanmateix, i sigui dit de passada, jo, que dec ser un d'aquests "ionquis", no m'he sentit ni gaire ofès ni gaire al·ludit per aquestes afirmacions, i és que al marge de tot allò que faig per impulsar el llibre electrònic des de la meva activitat professional, seguesc comprant i llegint llibres de paper, encara que no em puc estar d'esmentar detalls com el de poder aconseguir ben bé a l'instant llibres en format digital, un procés que es pot allargar moltes setmanes en el cas dels llibres de paper i menuderies semblants, la qual cosa esment per posar en evidència el poder de difusió que tenen aquests nous formats.

En resum, tant el senyor Herralde com el senyor Cuní en aquest tema s'han posicionat clarament al costat dels fabricants d'espelmes, els quals no varen inventar, ni de prop fer-hi, les bombetes elèctriques. Si hagués estat per ells, encara aniríem amb espelmes.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris