algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

La tristesa noble del senyor Cohen

Cal estar fet d'una pasta molt especial per passar-te més de quaranta anys cantant i lluint damunt dels escenaris els diferents registres de la teva tristesa i no resultar obscenament exhibicionista ni amargament patètic. El senyor Leonard Cohen, que està fet d'una pasta certament excepcional, no tan sols ho ha aconseguit, sinó que a més ha sabut conferir als seus dolors, desencants i turments una elegància i una noblesa que fereixen, exalten i commouen.

Depressiu i espiritual, sentimental i lúcid, Cohen es va especialitzar, ja des dels seus inicis com a cantautor, a expressar tota mena de desamors, melancolies, desficis, desenganys, terrors íntims, gelosies, angoixes i penes de diferent pelatge i calibre. Són incomptables les cançons en què ha relatat els seus amors traïts, frustrats o impossibles, els seus laments d'home de fe desconcertat, les seves eròtiques passions arravatades de desenllaç sempre incert, les seves felicitats majestuoses però ja fa molt de temps abolides... Sempre ho ha fet amb aquell punt de sensibilitat digníssima que només s'adquireix comerciant diàriament amb la resplendor de les ferides més fondes: "Totes les coses tenen una esquerda, així és com hi entra la llum". Una pregunta que es fa als creadors és si canten o escriuen o pinten per expulsar els seus dimonis interiors. No sé si a Cohen algú li ha fet mai aquesta pregunta. En cas que l'hi hagin feta, què deu haver respost. Posaria la mà al foc, però, que Leonard Cohen no ha escrit mai per expulsar els seus dimonis, sinó més aviat per obligar-los a arribar a un acord amb els seus àngels. "No em consider un pessimista", va dir una vegada. "Per mi, un pessimista és algú que diu que plourà. I jo ja estic xop". Un mes i escaig després d'haver tocat a Palma, el Cohen va oferir un concert memorable al Palau Sant Jordi de Barcelona. El repertori va incloure gairebé totes les seves peces més mítiques (Suzanne i Hallelujah, Closing Time, Take this Waltz i I'm Your Man, més tantíssimes altres), i entre el públic es palpava la sensació general d'estar assistint a un espectacle musical de primer ordre, però sobretot d'estar vivint un esdeveniment important en la biografia íntima de cadascú.

No bastarien mil estadis per encabir totes les persones d'arreu del planeta per qui la veu, les lletres i la música del jueu canadenc han servit de metrònom sentimental. És una melangia més distingida, per exemple, la que sents en veure com de ràpid passa el temps si saps que "la vida és una fulla que les estacions arrabassen i condemnen", de la mateixa manera que és una pena superior la que et pren després de trencar amb algú si has escoltat Cohen recomanant-te o exigint-te que no et planyis barroerament, ja que almenys durant uns anys o uns mesos "has tengut l'honor dels vespres" d'aquell que has perdut. Enfilat dalt de l'escenari, vestit de negre, amb els ulls ombrejats per l'ala fina i discreta d'un capell, la figura de Cohen irradia una altivesa modesta -o una senzillesa sublim- que va molt més enllà del seu prestigi. Empunyant el micro com qui acaricia la pell més perfecta, cantant de genolls com qui prega al Déu de les coses més belles, Cohen és meitat professor i meitat príncep. Té geni musical i poètic. Però sobretot té aquella cosa tan mala de definir i tan bona de reconèixer. Té grandesa.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Bernat, fa mes de 11 anys
En Cohen és una icona del món. Què putes té més si és jueu o no? En Joan Capó aquest (si no és ell camuflat) pateix la mateixa obssessió que en Miquel Segura.
Valoració:1menosmas
Per mas, fa mes de 11 anys
Posa l'article bo, Pere Antoni.
Valoració:1menosmas
Per Tomeu, fa mes de 11 anys
No te preocupis, Pere Antoni, retallat i tot, és un bon article. Crec que defineix perfectament Cohen.
Valoració:4menosmas
Per P A P, fa mes de 11 anys
La versió publicada d'aquest article no té res a veure amb la que va escriure l'autor: ha estat retallat de mala manera, sense traça ni consentiment.
Valoració:-1menosmas
Per Joan Capó, fa mes de 11 anys
Leonard Cohen és un dels fills més il·lustres del poble d'Israel.
El seu concert a Israel, davant 50.000 persones, va ser un èxit clamorós, a peasr del boicot que li va fer una organització palestiniana, tot i l'oferiment de col·laboració que els havia fet el cantant.
Avui és Yom Kippur. Bon Dia de l'Expiació a tothom.
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris