muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
13°

Diumenge, 27

 

EL TELÈFON
Ahir dematí el Repòrter Tribulete feia ocellets de paper, quan va sonar el telèfon de la redacció. Va despenjar.
-Tribulete -li demanava Maria Antònia Salvà-, sap si en Miquel Ferrà assistirà a les Converses de Formentor...?
Li va respondre que possiblement no, perquè Ferrà, d'ençà de la guerra, defugia els xivarris.
-I don Miquel Costa...? I en Riber? -hi insistia dona Maria Antònia.

 

Tribulete no podia dir-li res amb certesa. Sols podia avançar-li que el senyor bisbe no havia beneït ni els crespells ni les pastes dolces.
-Idò me'n faig trons d'anar-hi! -va sentenciar dona Maria Antònia-. Ben igual no hi ha més ploma balear que n'Alomar i, a més a més de no tastar els dolços, hauré de fer penitència.
-Don Gabriel és un senyor -va replicar-li Tribulete.
-Fa olor de socarrim -va exclamar dona Maria Antònia-. I no me'n faltaria d'altra més que trobar-me'l per davall els enagos i no tenir el confés a mà.

 

LA DETENCIÓ
A l'aeroport de Manises ha estat detingut el senyor Julio Alberto Poch, acusat de pilotar un dels avions que feien els Vols de la Mort, a l'Argentina, en temps de la dictadura de Videla. Tribulete no va trigar gaire a localitzar-lo amb el mòbil.

 

-La verdá, lo de mi detensión es inexplicable -li va dir-. Epaña es un país que sabe ponderar asertadamente los hechos históricos y valora la noble lucha de los buenos patriotas contra el terrorismo marxitta. Por esto me vine acá. Porque allá, en mi Argentina, cualquier pibe sin formasión ni nada, ¡qué va a tener formasión...!, le pide rasones a todo un ofisial del ejérsito del aire como jo.

-Tingui en compte, senyor Poch, que Espanya és un estat democràtic -va interrompre'l Tribulete.
-Sierto -va admetre l'aviador argentí-. Pero muy caballeroso con los adalides de la cultura i de las buenas costumbres. Jo viajé a la madre patria confiado en su recto proseder. ¿No murió en su catre el muy ilustre señor don Ramón Serrano Súñer...? ¿Acaso no le hasen pompas y boato cada año, por su aniversario...? Porque cada primero de setiembre, sépalo, usté, pibe, ABC convoca a los caballeros y damas de bien en la parroquia de la Concepsión, caye Goya, ventiséis.

Tribulete el va interrompre. Va demanar-li si realment havia participat en els Vols de la Mort.
-Atienda, pibe -li va respondre l'aviador argentí-, el asuntillo que nos ocupa no es tanto lo que jo hise, sino si lo que se me achaca es punible. El excelentísimo Súñer fue compadre de Himmler que, como vos sabés, trató a los marxitta epañoles en Manthausen y en Flossenbürg. Entonses, si la justísia epañola, la demócrata, no la del señor don Fransisco Franco Bahamonde que Dios tenga en la gloria, quiere que jo esté en cana ¿por qué no hiso lo mismo con el excelentísimo Súñer...?

Tribulete va mirar de fer-li alguna altra pregunta. Impossible. No podia aturar aquell doll de paraules.
-Jo me digo: ¿me jodés, vos, a mi...? Se lo pregunto al mayor de los jueses. ¿Acaso los argentinos desaparesidos son de oro que los buscás con major selo que a los epañoles que están bajo caye? Si querés, esperamos un día feriado, nos tomamos una feca y platicamos sobre la lucha del mundo sivilisado contra el marximo...

Tribulete va desconnectar el mòbil. Podria haver-li explicat que la justícia espanyola és com la Santíssima Trinitat: qui hi creu, és per qüestió de fe. Però va fer-li peresa.

 

EL VIATGE
Va sonar el mòbil de Tribulete. Tornava a ésser la senyora Salvà, que acabava de sortir de la perruqueria.
-Tribulete -va dir-li-, m'he fet la permanent i, si em dónes un minut per agafar la bossa de mà, estic llesta per partir.
-Però jo ara tenc feina -va excusar-se Tribulete-. Potser hi pugi més tard, a Formentor.
-Sap si en Ferrà pensa anar-hi...? -va demanar-li, lleugerament avergonyida.

Tribulete va dir-li que no. Tanmateix, tenia la solució:
-Si voleu -va proposar-li-, pot passar a recollir-vos en Miquel Bauçà, amb la bicicleta.
-I ara no veu que arribaríem als anissos...? -va exclamar-se dona Maria Antònia-. A més a més, pensau en les formes... La bicicleta com "mi jaca", ell en Domecq, i jo, la duquessa d'Alba..! Ca, barret..! De cap manera. Ni vull pensar amb els retrets que em faria el senyor rector!
Tribulete va apartar-se el telèfon de l'orella. No estava d'humor. Tenia el cap a una altra banda.

 

EL RECORD
Tribulete pensava en les paraules de l'aviador argentí. I, perquè una cosa du a l'altra, va caure en l'evidència que l'endemà (avui) era dia 27 de setembre.

Va deixar la feina i va sortir al carrer. Necessitava un conyac, dels que rapinyen la gargamella. Va entrar en el bar que sol freqüentar i va dirigir-se directament a la barra.

-Un conyac! -va demanar.
Se'l va beure d'un glop i en va demanar un altre. En volia cinc. Recordava: fa 24 anys, Franco, a punt de morir de podridura, va voler demostrar-nos que matant gent no tenia parió. Va ordenar afusellar cinc persones.

El cambrer va endevinar-li els pensaments.
-Va superar en Jarabo -va dir-li.
-I tant! -va admetre Tribulete-. Jarabo en va assassinar quatre en un dia, però ho va fer per doblers.
-Ell, cinc! -va exclamar el cambrer.

Va siular admirativament un lloro de Caracas que era de la casa.
-Cinc...? -va demanar un vellet, rabassut i amb una destral a la mà dreta.

Va continuar:
-Si en va matar cinc d'una sola tacada, vos don paraula que matant havia d'ésser molt bo.
Tribulete se'l va mirar. Era en Joan de Mina.
-Jo he comès tres assassinats en una nit -va afirmar-. Però no m'aplaudiren com a en Franco. Ben alerta...! Quan la Guàrdia Civil em va aplegar, res!, imaginau-vos-ho, em volien tallar el coll i què sé jo...!
-Idò Franco encara té carrers i monuments -va mormolar Tribulete.

Va posar cara d'enveja, en Joan de Mina.
-En canvi a mi -va respondre- no m'han donat ni un passi per anar als toros.

Es lamentava:
-Sempre ho he dit. Els mallorquins no saben valorar allò que tenen.
Tribulete es va clavar els cinc conyacs.

 

LA TROBADA
Tribulete va decidir pujar a veure què feien els escriptors d'en Biel Barceló. Tantes hores de converses literàries amb whisky a voler poden donar un seguit de conclusions originals.

Es disposava a pujar al cotxe quan va veure en Matasetzes que en venia, de l'Hotel Formentor, més falaguer que un banderiller quan fuig de les banyes.

-Què me'n dius, Guillem...? -li va demanar Tribulete.
-Que hi ha tants d'espanyols que allò sembla la llotja de Son Moix quan juga el Reial Madrid...! -va exclamar-se en Matasetzes
-I de filosofia...? -va voler saber, Tribulete.
-Moniato per patató -va respondre-. Ni n'Ortega ni en Valdano.
-He estat a punt d'embolicar-me a discutir sobre Euclides amb el barman que feia el recompte de les botelles buides -va prosseguir-, però era l'hora d'ésser a Cas Xato. I amb Cas Xato poca broma.

Va concloure:
-Treuen el pop amb ceba a migdia i qui arriba tard no en menja.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris