algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
13°

Els horaris benintencionats

Sovint sentim parlar de rànquings de les persones més influents del nostre país, o d'Europa o del món, però no he vist mai una llista de les persones més ignorades, d'aquells a qui es fa menys cas, i és una llàstima, perquè algun d'aquests desconeguts deu tenir bones idees. I en fer aquesta llista dels ignorats, hauríem de posar en un lloc destacat el senyor Ignacio Burguera, president de la ressonant ARHOE, la Comissió nacional per a la racionalització dels horaris espanyols, que fa anys que predica en el desert aquesta pretensió de la racionalització dels horaris sense que se n'hagi vist cap gran conseqüència.

Fa anys que el senyor Burguera explica que aquí dormim menys (53 hores a l'any) que la mitjana europea, tenim més sinistres laborals i més nins que passen els horabaixes sols a casa perquè els pares i les mares arriben a partir de les nou, i això que han sortit cap a les set del matí. I explica que vivim en la cultura del presentisme laboral (identificant, erròniament, ser al lloc de feina amb treballar-hi), que manca flexibilitat d'horaris (excepte a les empreses guais, és clar, com Google i Microsoft, que ofereixen còmodes jornades i taules de ping-pong als empleats) i sobren llargs dinars i moltes i llargues reunions, que entrebanquen jornades amb horari partit. Que som lluny, en definitiva, del somni i el luxe d'una vida on el treball i el descans (amb l'afegit de l'oci, i les hores de son) s'equilibrin aproximadament entre els tres terços del dia. I encara hi ha menys equilibri si hi afegim la disparitat i la distància que hi ha entre els obligats a mantenir jornades laborals de vint hores (i els que ho fan per addicció, els workaholics) i els que somnien tenir un lloc de treball des de l'atur que pateixen.

Apuntem-nos a les recomanacions del senyor Burguera, i esmorzem al migdia i sopem a les vuit. I tots. Però, com? És tan difícil com la recomanació que la comissió que presideix ha fet al Govern de l'Estat perquè les empreses pleguin cada dia a les sis de la tarda. Totes? També els bombers i el personal de neteja, i els repartidors de productes alimentaris i els pilots, els redactors de diaris i els pràctics dels ports? Ho veig complicat.

I això no és tot. Encara ens fa més mal descobrir aquesta enginyeria social, tan benintencionada com frustrada, que pretén canviar els costums del personal. De fet, el senyor Burguera ha escrit un llibre, Temps al temps. Un nou mètode d'organitzar la utilització del temps, que segur que s'hauran llegit atentament tots els convençuts del tema i que, indubtablement, serà un compendi de racionalitat i de bones idees per acostar-se a la societat perfecta. Magnífic. Fins i tot és possible (i merescut) que sigui un èxit editorial, i que enriqueixi i doni fama a l'autor... encara que cap de les seves propostes siguin aplicades a la vida real. Una paradoxa més d'aquesta societat, i no serà pas la darrera.

 

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 11 anys
Crec que jo ho he dit en algun comentari en es sentit que fer-ho tot més prompte mos estalviaria aquestos irracionals canvis d'hora que es fan en començar sa primavera (2 hores més de sa que tocaria) i en acabar s'octubre (1 hora més)
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris