algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:

Brutor i brutícies

Els doblers de Son Banya ens embruten a tots. No és que ens solli la descoberta -bé, sí als policies que l'han feta entre brutor i brutícies-, sinó la seva existència. Perquè ho sabíem. Sabíem perfectament que les milionàries finances de la droga no s'esvaeixen en quatre cotxes luxosos, micos engabiats i descomunals televisions de plasma.

Fins i tot sabíem que no és possible gastar tants cabals en trotons de Son Pardo ni en qualque restaurant regentat per homes de palla. Incendiària palla. La droga mou milions i els enterrats entre el femer d'aquest barri, que és de Palma sense que hi tengui autoritat cap electe, només són els marginals, els que no circulen en paradisos fiscals ni en comptes numerats ni en accions borsàries. Quan pensam acarar la realitat i deixar de considerar aquest problema un joc entre lladres i policies, que uns dies guanyen uns i d'altres uns altres?

Que el subsòl de la marginació enterri més milions que el pressupost de molts ajuntaments ens hauria de fer pensar que tenim un problema la solució del qual no arribarà amb cap de les polítiques preses ni, molt menys, de la mà de discursos grandiloqüents en ben alimentats fòrums internacionals.

La pura hipocresia ens impedeix afrontar el tema com un problema estructural de la nostra societat que no desapareixerà per molta pressió -de la llei, de la Policia, d'Hisenda...- que es faci. Talment feim amb el problema de la prostitució, la nostra societat ha decidit confiar que la droga qualque dia, per miracle o conjunció astral, desapareixerà.

Meuques i drogues fan part de la nostra realitat i ens encabotam a creure que només són disfuncions circumstancials. Ja és hora d'abandonar la utopia dels grans discursos sobre la bondat absoluta i afrontar el tema a la recerca del mal menor: la legalització. La pregunta del milió és saber per quins motius els nostres pragmàtics governants mantenen el dogmatisme d'inútils discursos i de fórmules empíricament fracassades quan en altres temes abandonen idees i ideologies (amb habilitat, unes vegades, i amb pocavergonya, d'altres) en nom de l'eficàcia. A vegades pens que tot es redueix al paternalisme amb el qual ens governen.

D'altres, però, m'envaeix el dubte de quantes voluntats es poden comprar amb tants doblers que, fins i tot, s'han d'enterrar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris