algo de nubes
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
11°

Ecotaxa, parcs naturals, carrils bici

La comparació no és meva, sinó d'un company de vida política amb àmplia experiència en la cosa pública. Ecotaxa, parcs naturals, carrils bici: quan els governs progressistes prenen decisions que van una mica més enllà de la tímida reforma, s'obren les capses dels trons d'una societat amb estructures de poder fossilitzades i amb sectors al·lèrgics a les transformacions. Facem una mirada a com han passat a la memòria compartida les qüestions de l'ecotaxa i dels parcs naturals. El relat convencional explica que varen ser dues errades de l'anterior govern progressista. Naturalment, el relat convencional explica que la intenció no era dolenta, és a dir, que segurament hi havia alguna cosa d'encertada en la idea, però que es va fallar en l'abast de la mesura, o en la manera d'implementar-la (els relats convencionals usen paraulotes d'aquestes), o en l'estratègia, o (i aquest és l'argument més profusament grapejat) que es va fallar en la comunicació.

A molts, ens agradaria que anàs guayant terreny un relat alternatiu, que explicàs que varen ser mostres de coratge polític que varen suscitar una reacció adversa que era pura resistència als canvis de certa fondària i que explicàs que el fracàs final té molt més a veure amb aquesta resistència que amb les errades tàctiques, estratègiques o comunicatives amb què poguessin haver estat implementades (bé, potser el relat alternatiu trobarà una paraula més elegant). Ens agradaria, sobretot, que la cosa no hagués anat com ha anat: d'aquest relat estàndard, se n'ha seguit que la fiscalitat ecològica i la protecció dels espais naturals són territori tabú, camp vedat a qualsevol iniciativa política una mica valenta.

Amb els carrils bici el guió es repeteix. Hi torna a haver una mesura política que apunta a una transformació que no és purament epidèrmica, que apunta cap a allò a què ens devem referir quan parlam de canvi de model. Hi torna a haver l'explicació segons la qual la idea no està malament, però que tal i tal altra cosa. "A mi, els carrils bici em semblen molt bé, però...": segur que heu sentit la frase i teniu un parell d'opcions per continuar-la. I hi torna a haver, sobretot, una desmesurada reacció en contra, en la qual participen sectors ben diversos al costat del PPO (Pricipal Partit de l'Oposició). El PPO, una altra vegada, puja al carro i al mateix temps el va proveint de combustible: un típic procés de retroacció, al servei de l'estratègia més retro. Tot fa gust de dejà vu.

La història, però, no acabarà igual: l'ecotaxa i els parcs naturals es podien eliminar amb el butlletí oficial com a únic instrument (sense miraments: amb lleis d'urgència i disposicions addicionals), però els carrils bici són realitats tangibles ja construïdes arreu de Palma. No sabem com anirà la batalla política, però ja tenim, a la ciutat, una xarxa de vials al servei de la transformació de la nostra ciutat. De la ciutat agressiva cap a la ciutat amable. En aquest país, les decisions polítiques valentes, pel que es veu, no solen sortir a compte als seus responsables. En aquest cas, com a mínim, els canvis seran mals de tornar enrere: per sort per als ciutadans i les ciutadanes del futur.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 11 anys
Sobre es darrer paràgraf de s'article dir que sa línia fèrria que anava de Palma a Santanyí era una meravella de línia, amb grans estacions, molt ben dotades, més de seixanta km de recorregut, uns ponts i viaductes que tiraven d'esquena (es de Ço'n Verí tenia set arcs, superant així es de sa línia de Sóller) i que passava per un lloc d'estiueig com era i és s'Arenal i no era sa més deficitària i així i tot fou sa primera que llevaren i sense contemplacions l'any 1964, quan començava a despuntar es turisme. Si s'atreviren amb una línia fèrria com sa de Santanyí, molt més ho poden fer amb uns carrils per a bicicleta, crec jo. I encara som en sa postdictadura.

Sobre alguns comentaris, dir que bicicleta, autobús i anar a peu no estan, no han d'estar renyats, és es cotxe privat que fa mal a tots tres
Valoració:2menosmas
Per Joan Capó, fa mes de 11 anys
Ara sembla que anar en bicicleta és el més ecologista, però no. Jo sempre vaig a peu per dins la ciutat.
Valoració:7menosmas
Per T.S.F., fa mes de 11 anys
Jo no sé anar en bici i no tinc edat per aprendre'n, però no crec que els ciclistes vagin espantant als vianants, simplement es tracta de saber conviure, igual que els nostres avantpassats van haver d'aprendre a conviure amb els cotxes, nosaltres en d'aprendre a fer-ho amb les bicicletes que dit de pas son mes inofensives i menys perjudicials que els cotxes.
Valoració:35menosmas
Per ciclista, fa mes de 11 anys
Per a vianant:

També hi ha vianants que assusten els ciclistes pels carrils bici... (amb aquest tipus de generalitzacions no anam ennlloc). Si el teu comentari vol ser antibici vas errat. Una ciutat amb més bicis és una ciutat millor per als vianants (menys clàxons, menys fum, menys nervis...)
Valoració:15menosmas
Per Vianant, fa mes de 11 anys
Els que no sabem montar amb bicicleta --que som molts--, ni edat per aprendre'n i no usam cotxe, necessitam molts més autobusos i molt més metro, i menys comèdia, perquè la major part de les bicis van per les voravies assustant als vianants.
Valoració:19menosmas
Per unitat de cures intensives, fa mes de 11 anys
Si fos per la política que defensa l'articulista, encara la majoria viuríem dins coves, barbuts i amb vestits amb quatre fulles, llevat dels polítics, que tendrien les seves cases ben posades, com ara mateix...
Valoració:-6menosmas
Per Es botones, fa mes de 11 anys
Qüantes pernoctacions hi ha hagut a les Illes desde que se va derogar l'ecotaxa? ido 45 milions. A un euro per pernoctació, els comptes son bons de fer.
Valoració:4menosmas
Per Canvi de model ja!, fa mes de 11 anys
Alerta que no vulguin girar les tornes i llavors ens les haguem de veure aturant piconadores i policíes quan aquesta colla de malànimes voldram refer l'asfalt.
Valoració:-4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris