muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
13°

El debat

Dimecres horabaixa es va realitzar en el Parlament balear el debat de política general entre el president del Govern, Francesc Antich, i el portaveu del grup parlamentari del PP, Francesc Fiol. També intervingueren, com és preceptiu, la resta de portaveus parlamentaris, però, com sempre, allò que té interès en aquests casos és la disputa dialèctica entre els dos grans. És allò que dóna el to polític general. Sense menysprear les aportacions de les minories, és així. Enguany hem pogut assistir a una novetat. Molt ben rebuda. El PP, de la mà de Fiol, ha canviat radicalment el seu to. És ver que ja l'any passat Rosa Estaràs es va mostrar molt més moderada del que havia fet gala tradicionalment i que fins i tot s'oferí per col·laborar amb Antich. Una oferta de la qual sorgiren aquelles reunions trimestrals que, si comptàssim, me pareix que no ho serien, trimestrals, sinó de freqüència bastant més ampla.

Però bé, el que importava era el nou to, més moderat, de la cap opositora. Tanmateix, era una estratègia. Ningú no canvia d'un dia per un altre i el tarannà d'Estaràs no es pot precisament definir de moderat. Amb Fiol sí que ha canviat tot de veres. Va fer una intervenció dura de fons, com cal fer a qui està a l'oposició, però amb unes formes tan educades que fins i tot varen ser agraïdes per un Antich que se'n devia fer creus. I és que va ser el primer debat des de fa molts anys, molts, massa, en què no hi hagué paraules ni actituds fora de to. Serà la moderació del PP que impulsa Fiol, Pastor i el nou president Josep Ramon Bauzà? Qui sap. Però almanco és ver que en les setmanes que fa que els conservadors tenen el nou cap, en general -sempre, però, amb la inevitable excepció, que en aquest cas aporta el portaveu del partit, Carles Simarro-, es percep un to més adequat; que Fiol va exemplificar dimecres a la Cambra.

Per la seva banda, Antich demostrà, com sempre, que està més còmode en el debat amb l'oposició que no a l'hora de llegir el discurs. El president va estar a l'alçada de les fines ironies i fins i tot les mordacitats elegants que li envergà Fiol, i les contestà amb iguals armes dialèctiques. Se li nota, emperò, a Antich, el pes de governar al front d'una coalició tan espessa en tantes coses. Cada vegada es refugia més en la defensa de la mera gestió i la poca política i ideologia que aporta al debat és sempre per contestar al seu adversari opositor -com va fer, bé, dimecres- però no per desmarcar-se dels seus adversaris coalitzats. Que per aquí no pot, no vol o no sap trobar un camí per enfortir el seu lideratge. Hem de suposar que és prudència, però a vegades, sobretot ara que comencen a sonar en el mateix PSOE crits sords de guillotina, la prudència esdevé una arma que pot acabar per estar mal carregada i explotar-te en tota la cara.

El debat en si no va tenir gaire transcendència perquè, al cap i a la fi, ni a Fiol ni a Antich els interessava que fos de gran calada. Va tenir, això sí, moments de certa alçada dialèctica. Però amb el cau a sobre del PP i pel fet que Fiol l'any que ve no serà el portaveu, el conservador sortí al Saló de les Cariàtides amb una, també, prudència intel·ligent. La mateixa que demostrà Antich perquè tampoc està ca seva com per obrir les finestres i tirar coets. Així que, com si ho haguessin pactat, va sortir tot rodó per tots dos. Ningú no va guanyar, perquè cap d'ells anava a guanyar res, ni cap va perdre, perquè res no hi tenien a perdre, enguany. Altra cosa serà l'any que ve. Però, en fi, almanco per un any assistírem a un debat que es va fer educadament. Ja és molt.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Capó, fa mes de 11 anys
Per què li dius Josep Ramon?
Valoració:-2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris