algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

El destí de Mafalda (1943)

Ho conta l'escriptor italià Daniele Vare. En aquestes dates retornava a Roma la princesa Mafalda, procedent de Sofia, on havia anat per a les exèquies del seu cunyat, el rei de Bulgària. Mafalda era la filla segona del rei d'Itàlia Víctor Manuel III, i estava casada amb el príncep Felip d'Hesse, descendent dels landgraves de Hesse-Cassel, els dominis dels quals varen constituir durant un temps el regne de Westfàlia, que Napoleó donà al seu germà Jeroni. Era mare de quatre infants. I aquí trobam la tragèdia. L'any 1943 el desembarcament aliat a Sicília provocava la caiguda de Mussolini i el mariscal Badoglio signava un armistici amb els aliats. El rei donava la seva conformitat al document i als ulls del III Reich, amb qui Itàlia havia signat anys abans el Pacte d'acer, Badoglio, el govern i la casa reial eren uns traïdors. Els alemanys detingueren, doncs, la princesa Mafalda i la retingueren en qualitat d'ostatge.

Fou traslladada a Berlín per via aèria i entregada en custòdia a una dona agent del règim que la va acompanyar en un viatge en automòbil poc després de la seva arribada a la capital del Reich. Li digueren que es reuniria amb el seu marit al castell de Panker. Però la dugueren al camp de concentració de Buchenwald. Restà tancada en el barracot número quinze, on hi havia altres presoners especials que els nazis volien tenir separats dels altres. Allà li llevaren tot vestigi de la seva identitat. Li donaren el nom de Frau Abeba. Es dóna la circumstància que aquell barracot havia estat construït sobre un pujol, no lluny de la caserna de les SS i de les oficines. Els altres barracots restaven més llunyans, al vessant nord del pujol. Mai no es va permetre a la princesa visitar la zona ni sortir del recinte del seu barracot, amb una tanca tan alta que restava privada de veure el paisatge dels voltants. Aquella posició elevada del terreny exposava el barracot al perill dels bombardejaments aeris.

I així, el 24 d'agost de l'any següent, avions aliats sobrevolaren el camp i bombardejaren el pujol. La resta del camp de concentració quedà intacte. L'objectiu eren les oficines i la caserna de les SS. La princesa restà soterrada entre els enderrocs, fustam i teules. Li quedà el cap a fora i això li salvà la vida. Fou traslladada a un hospital improvisat. Tenia, a més d'un braç destrossat, greus cremades. Durant un parell de dies, ningú no se'n va fer càrrec, un cop embenada i enllitada. El cirurgià Vitezlaf Horn avisà que si no, li tallaven aquell braç, no trigaria a venir la gangrena. Però el cap de la clínica no hi va estar d'acord i deixaren passar dos dies més, tot esperant ordres superiors. Quan es decidiren ja era tard. Hi hagué una gran hemorràgia i la princesa morí. Les SS volgueren cremar les seves despulles, però un capellà catòlic, el pare Tyl, aconseguí permís per soterrar-la.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris