muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

El guardià de les essències

Al matí, buidor a l'àrea de premsa, buidor en els discursos i, au, a dinar prestet. Cap dels portaveus necessità de la intervenció maternal de la presidenta Munar per recordar que el temps és finit, molt més que la paciència. Si per obligació professional he de destacar qualque cosa del matí, cal retenir la metàfora de l'eivissenca Marí sobre que els brots verds a Europa, a l'Estat Espanyol només són canyes seques. La infinita delicadesa de Melià -que en un controlat excés pegà qualque llosca a Antich però sempre en la cara de Zapatero- féu evident que, com diria Pujol, ara no toca (ni toquen). Barceló, de rigorós dol, llegí set línies del seu discurs de l'any passat, perquè poden repetir-se sense que es noti, i seguí la tònica de l'uemita de llançar cap a Madrid les mancances del govern que ell suporta. De tan poca convicció aconseguí dues mamballetes del seu soci Llauger.

Del seu company Alorda, ni això. Diéguez sap on té les pessigolles el PP. Ho fa amb la seguretat de qui emprenya infants des de la impunitat. Inventarià les corrupteles del passat sense citar-les i, com si ho haguessin pactat, féu botar a Rodríguez, que esperava l'ocasió per mostrar-se el guardià de les essències populars i més líder que el seu circumstancial portaveu, que públicament menysprea. La guerra -interna- continua. A l'horabaixa, Antich col·laborà a la somnolència general. Però en la rèplica, Marí, austera amb les paraules i punyent en les frases, li recordà que les legislatures neixen i moren a les Pitiüses. Mapau ja ho sabia sense necessitat de traduir-ho del rus. Convé recordar-ho a les sibil·les electorals. De tan bon rollo com hi ha entre els socis, en menys d'una hora i mitja escataren la reunió pública del Pacte. Debat, el que es diu debat, deu ser una altra cosa...

Arribà el torn de Fiol i començà amb esfereïdores amenaces: tendria una actitud constructiva i al final presentarien més de 300 iniciatives per tractar avui matí. Però, si Fiol s'havia de fer estimar pels seus, i dignament debaté sense llegir, el PP no té qui l'estimi: ni Nadal ni Munar demostraren tenir necessitat d'escoltar el portaveu anual de l'altra part de la frontissa. Ferit en l'orgull, i gairebé com a testament polític, aprofità el micròfon per adreçar-se als espectadors just després de definir encertadament el debat com a programa televisiu. Així com el comptable Antich inventarià el fet, el comptable Fiol intentà inventariar el que faltava. El format del debat no era el més adient per aquest intent i "somnífer Antich" estigué a punt de convertir-se en "Xisco-viagra" quan començà a demanar on eren els comptables en la legislatura del saqueig. Però només va ser un moment, una espolsadeta, després arraconà l'adversari de torn en el debat del model, a la recerca que qualcú s'atrevís a defensar el model especulatiu. Per eliminar un PP desorientat no necessità ni la dada mal lletada que li posaren a la butxaca: austeritat és que Matas costàs de protocol 2.000 euros diaris més que el seu successor. Per què entrar a l'estocada si Fiol, en aquesta corrida, era el manso?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris