algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
15°

Horror del bipartidisme

Es multipliquen els indicis d'una profunda desorientació al capdamunt del govern espanyol: desorientació i cabdillisme, que és una mescla que gairebé garanteix el fracàs. José Luis Rodríguez Zapatero ha acabat armant una cúpula socialista, al govern i al partit, feta a posta per acumular ell tot sol l'aura del poder. Passa que el poder, en les seves mans, ha perdut tota l'aura que no va tenir mai. De manera que el president, per més esforços que faci, viu enquistat en una zona d'ombra cada dia més densa, més compacta: i això que compta amb l'ajuda inestimable del PP, que a través dels seus aspres oracles ens fa dubtar a cada instant si a Zapatero encara li queda molt per arribar a la data de caducitat. Zapatero és ara una tristíssima figura, que treu i posa ministres perquè cada dia sigui més tènue la massa gris que l'embolcalla com una placenta. La drecera que ha agafat l'ha conduït a uns extrems d'excepcional capacitat per deixar-nos atònits: Leire Pajín, aquesta llastimosa actriu amateur entestada a fer tragèdia grega, o la guais Bibiana Aído, per no parlar de José Blanco, tan aparatós.

La sagnia d'intel·ligència al voltant de Zapatero és una performança que escarrufa. Observar-la i enregistrar-ne els indicis més dramàtics podria constituir una veritable obra mestra del gènere. I, per si encara hi faltava alguna cosa, dos editorials d'El país -una erupció mediàtica, en deia Enric Juliana a La Vanguardia- la setmana passada marcaren distàncies abruptament amb el president del Govern espanyol. Aquests escrits han tret molta gent del segment estadístic del NS/NC per afegir-la al grup dels que han vençut les pròpies resistències a veure que el rumb és incert; i el vaixell, insegur. La situació és contorbadora per a aquella part de la ciutadania que es nega a admetre que Espanya torni a ser governada per la ultradreta, cada dia més intempestiva, i no creu que, d'aquí a les pròximes generals, Zapatero pugui ressorgir o que aflori un/a altre/a líder en aquesta dreta moderada que és el PSOE -quan s'hi esforça. El futur és un horror vacui que abasta totes les previsions. El bipartidisme crea aquests escenaris de pel·lícula de por: o Zapatero o Rajoy (Rajoy en el cas menys sinistre).

No ho tenim gaire millor a la nostra regió. Per a molta de gent decent seria una vergonya que es reinstal·làs al Consolat qui ja hi és ara servint-se de l'engany; i qui presideix el govern que legalitza les places hoteleres il·legals. Si no governa ell la pròxima legislatura, per ventura serà José Ramón Bauzá qui tengui carta blanca per a desmantellar les fràgils estructures d'un país, i relegar-les a la deixalleria de materials residuals: encaixa perfectament en el model de Francisco Camps. No és que hi hagi massa on triar, però, entre nosaltres, per a Antich i per a Bauzá sí, que hi ha substituts amb més garanties: i en el si dels seus partits respectius. Unes quantes guerres fratricides en els partits majoritaris podrien ajudar la ciutadania a mirar la vida de manera més assossegada.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per PATRICIO, fa mes de 11 anys
Gallardon o Rato si q arreglarian el pais...
Valoració:-3menosmas
Per VH-LM, fa mes de 11 anys


Ambdós partits els escauen paraules sàvies: "Qui no va saber fer la denúncia de la falsa prosperitat passada haurà de callar davant el daltabaix present. Només els combatents de primera hora són de dret els portadors del canvi."
Valoració:12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris