nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
13°

El testament de Voltaire (1776)

Opinava Voltaire que res no cansa més que lluitar per la justícia, al davant de la indiferència de tants i tants i de la gran hipocresia dels que més semblen haver d'estar relacionats en la causa. Voltaire havia fet testament el setembre de 1776 i deixava la meitat de la seva fortuna a la seva neboda, la senyora Denis, la qual s'apressà a casar-se amb un jovencell que li duia trenta anys i que la va ajudar de bon grat a fondre els béns del seu oncle. Ferney fou venut aquell mateix any al marquès de Villette i la biblioteca, de devers set-mil volums, fou adquirida per Catalina de Rússia. Els altres dos nebots de l'escriptor, Mignot i D'Ornoy, reberen cada un cent mil lliures i Wagnière, vuit mil. Tres-centes lliures més s'havien de distribuir entre els pobres de Ferney.

Dos anys després de redactar el testament, en una carta dirigida a l'abat Gaultier havia escrit: "Tenc vuitanta-quatre anys i ben prest hauré de comparèixer davant de Déu, creador de tots els mons...", però ja quan la mort minvava els seus darrers moments sentia que tots els esforços per a la millora de la Humanitat eren gairebé inútils, donant lloc en tot cas i per tot arreu a la injustícia i la corrupció. Les arbitrarietats judicials el tenen angoixat. Un camperol, acusat d'assassinat, sense proves, fou torturat i morí en el suplici de la roda. Al cap d'un any era detingut un rodamón que confessà entre altres crims aquell pel qual s'havia executat el pobre pagès. Voltaire havia fet revisar el procés, però mai no arribà a dictar-se sentència de rehabilitació. Un altre cas: els esposos Montbailli, acusats de la mort de la seva mare, foren condemnats a la darrera pena després de patir tortura; al marit li tallaren la mà, morí a la roda i el seu cadàver fou cremat.

El suplici de la dona es va retardar sis mesos per trobar-se embarassada i durant tot aquest temps Voltaire va remoure testimonis, proves i paperum, tot aconseguint que el consell d'Arras els declaràs innocents. Voltaire lamentava també que un dels enemics mortals de la seva persona i de la seva obra fos Lavaysse, l'advocat a qui Voltaire havia salvat de la presó i de la tortura. Decebut, trist, François-Marie Arouet, Voltaire (1694-1778), una de les personalitats més destacades del segle XVIII, escriptor elegant i agut, gran polemista, centre de les sales i tertúlies d'un París que era alhora el centre d'Europa, deixava aquest món amb l'angoixa de no haver-lo pogut arranjar un poc més. Deista i partidari d'una religió natural en matèria teològica i d'una moral universal i promotor en política del despotisme il·lustrat, s'oposà a la intolerància, la tortura, el fanatisme religiós, la superstició amb la seva capacitat satírica que molestà, no poques vegades, reis, clergues i governants. El seu nom, tanmateix, restarà per a sempre unit al concepte de llibertat d'esperit. Això forma també part del seu testament.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris