muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
13°

Actualitat a ritme de La Trinca

Anys abans de dedicar-se a la patriòtica tasca d'estupiditzar les noves generacions d'espanyols a través d'una mala fi de programes de televisió, en Toni Cruz i en Josep Maria Mainat formaven part, juntament amb en Miquel Àngel Pascual, del mític grup musical La Trinca. Ara que celebram els 50 anys de la Nova Cançó, (l'OCB organitza actes a tots els pobles de Mallorca) de la qual feren part el trio Cruz, Mainat, Pascual, resulta més que curiós fer un repàs al cançoner que ens deixà La Trinca. Algunes coses que ens contaven i cantaven, per sort, han canviat molt. Altres gens i fan que resulti vertiginós fins a quin punt resulten actuals algunes de les lletres parides per La Trinca.

Enguany retem homenatge al moviment de la Nova Cançó, que va significar un impuls grandiós per a tota la cultura catalana i també per a la llengua. Si avui el rock català i la televisió són esperó i estaló per a molta gent per aprendre català, fa uns anys, aquest paper el jugà la Nova Cançó. La Trinca ja li reteren el seu homenatge particular en una cançó titulada, precisament, "Homenatge" i que rememorava els temps en què:

"Quan volíem parlar clar
però no sabíem pas com
tan divertit com resulta
dir les coses pel seu nom!"

No posaríem la mà en el foc per assegurar que haguem deixat enrere aquells temps. La caça de bruixes a què s'ha sotmès en Joan Carles Villalonga i Els Sonadors de Son Camaró només és el darrer exemple que els hereus de la dictadura s'han pres ben seriosament l'herència.

"Ai la censura! ai la censura!
Valga'm Déu quina tortura!".
La Trinca, que ara ens amenacen amb un retorn televisiu, formen part de la memòria col·lectiva del nostre país. Escoltar avui les seves cançons ens fa venir bafarades d'aroma de nafatlina en recordar col·legis:"On una banda de frares / feien de mestres" amb les parets amb:

"aquells dos quadres,
i aquell Sant Crist penjat
entre els dos lladres".

Però tot d'una ens retornen olors molt més recents, encara que això no vulgui dir que la flaire que desprenen sigui més agradable:

"Ja ens veiem tots altra vegada
ballant la dansa del sabre
que si algú no se'n recorda
és la dansa més macabra
de les que es fan i es desfan. . . . Oi tant!".

La dansa del sabre que fa sonar l'oligarquia espanyola cada vegada que s'intenta moure qualque cosa. Cal recordar el discurs del general José Mena Aguado durant la pasqua militar de 2006 respecte al nou Estatut de Catalunya? Cal recordar que fa uns dies el Grupo de Estudios Estratégicos (Gees), una entitat pròxima a la FAES (de la qual, per cert, n'és membre el lladre Fèlix Millet), ha publicat al portal nacionalista espanyol, Libertad Digital, una anàlisi en la qual defensa la legitimitat de la intervenció militar si s'estenen les consultes sobre la independència de Catalunya?. Però si parlam del nou estatut i de les aspiracions de plena llibertat de Catalunya, els autors de cançons que avui sonen tan brutals com Botifarra de pagés i Puja a l'avió, tenen la millor i que lamentam no tenir espai per transcriure-la sencera: Far West.

"I per asserenar els ànims d'aquest poble tan tossut
es firmà un tractat de pau
que li diuen l'Estatut.
Però com sempre passa al cine, a l'hora de la veritat
els tractats amb rostres pàl·lids només són paper mullat.
I ara es volen tirar enrere
perquè diu que som un cas
i quan se'ns dóna un ditet
ens agafem tot el braç.
I de tant que recomanen
prudència i moderació
ja no estem desencantats. Ara estem cagats de por!
Doncs no volen que fem l'indio
i amenacen cada dia
que vindrà si no estem quiets
el Set de Cavalleria."

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Bernat, fa mes de 11 anys
Tot i que crec que els cantautors reivindicatius tenen tot el dret a enriquir-se, opin que La Trinca ho ha fet d'una manera molt poc honorable. Imagin que Serrat, per posar un exemple, és un cantautor ric, perquè fa més de 40 anys que no s'atura d'actuar i de vendre discs. Quan va decidir cantar en castellà, La Trinca, que s'han fet realment rics aprofitant-se del talent i la il·lusió de jovenets de tota Espanya i produint programes vomitius, foren del grup dels que s'escandalitzaren per aquesta decissió de Serrat. Per tot això, jo, que vaig ser un incondicional seu, amb una mena de resistència passiva inútil, he decidit no fer cas mai més de res que tengui que veure amb La Trinca.
Valoració:1menosmas
Per CALAMARDO, fa mes de 11 anys
Joder llofriu, no me jodas q t gustaba La Trinca, por dios!
Valoració:1menosmas
Per llofriu, fa mes de 11 anys
Calamardo:

Per què? De què?
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris