muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
13°

Nova faç d'espanyolisme de garrafa

Aquest onze de setembre, passat a Barcelona, he de reconèixer que m'ha fet patir prou més que no d'altres onzes de setembre; i puc assegurar que n'he viscut de prou surrealistes. Les celebracions de la Diada, en altres etapes molt més que no ara, ens tenien acostumats a les batalles caïnites entre nacionalistes catalans. Alguns encontres al Fossar de les Moreres, certament, han estat prou lamentables. Però potser ho havíem assumit com un estigma que duria a sobre l'independentisme català fins que les possibilitats de victòria fossin una mica més acostades. La divisió entre els que busquen sincerament uns objectius nobles sempre resulta lamentable, però es pot aguantar, si tot va més o menys a cara descoberta, amb aquest toc naïf que hem sabut infondre -ai, las!- a les nostres reivindicacions nacionals.

L'últim onze de setembre, emperò, ha fet patir per la capacitat que té l'adversari (què dic "adversari": l'enemic, ras i curt) d'adaptar-se a noves formes de representació, de posada en escena, mentre nosaltres, ingènuament, encara no mostram la capacitat necessària per detectar-les. Vaig fer un intent de síntesi, ara fa un parell d'anys, al capítol "Les noves cares de l'espanyolisme", dins Per un catalanisme liberal progressista. Avui dia, les àguiles de Sant Joan i els jous i les fletxes no són més que antigalles que només diuen alguna cosa a quatre nostàlgics en vies d'extinció (física, a causa de l'edat). L'espanyolisme ja no es mostra d'aquesta manera. Ni tan sols a través de la bandera espanyola, perquè no és sentida com a pròpia (i els espanyolistes més intel·ligents ho saben prou bé) per tots els ciutadans de l'Estat espanyol: per a un percentatge important té unes connotacions que encara no la fan prou simpàtica.

Un espanyolisme eficient, en un lloc on el sobiranisme és a l'alça, com a Catalunya, ha de manifestar-se de manera enganyosa, poc clara, solapada, subliminal. Actes com el de la Falange a Arenys de Munt no serveixen, per cap banda, per reforçar l'espanyolisme, sinó tot al contrari. Avui els senyals dels temps van per un altre cantó, molt i molt diferent. Tant, que segurament aquells que han fet més soroll a les últimes manifestacions espanyolistes que hi ha hagut a Barcelona ni tan sols en tenen consciència. Però el resultat és el que és, i tot acte comporta unes conseqüències. Per exemple, constitueix de facto un acte d'espanyolisme el fet de xiular Els Segadors. I això, durant les ofrenes a Rafael de Casanovas, cada onze de setembre, es produeix repetidament. Algú ha dit que els ciutadans tenen dret a xiular els polítics, si no ho fan bé. I certament consider que té tota la raó, amb una única excepció: en un acte, en el moment de sonar l'himne del país.

Tothom va detectar un fort contingut nacional en la xiulada a l'himne espanyol, a Mestalla, a la final de copa entre l'Athletic de Bilbao i el Barça. Per què no detecta tothom, també, un fort contingut nacional a la xiulada a qui sigui, mentre sonen (i es canten) Els Segadors durant l'ofrena al nostre heroi de 1714? Jo diria que el voltatge nacional hi és també evident, però interessa als nostres adversaris que passi desapercebut, i que hom consideri que, senzillament, la gent està manifestant el seu disgust envers els polítics. És clar que els catalans no han estat educats a respectar el propi himne, com se sol fer a totes les nacions mínimament normalitzades com a tals.
Més voltatge nacional, encara, va tenir el boicot de la Plataforma Aturem la Guerra, inspirat des dels renglers d'Iniciativa per Catalunya-Verds, a l'acte oficial, durant la intervenció de la cantant israeliana Noa, acompanyada per l'orquestra àrab de Barcelona.

Els organitzadors, amb Joan Ollé al capdavant, degueren pensar -i molt ben pensat- que unir una cantant israeliana amb una orquestra àrab, interpretant plegats El Cant dels Ocells, seria una manera magnífica de fer també un cant a la pau, de treballar per crear consciència perquè s'aturin les guerres. Un grup d'energúmens, emperò, feia sonar xiulets i generava tot tipus de soroll, mentre Noa cantava en la nostra llengua l'himne a la pau. Bona part del públic, no va poder sentir Noa, cantant en català. I tot perquè no ha fet la gara-gara als màxims enemics que ara tenen els palestins: Hamàs. Però hi havia quelcom de més profund. Ho analitzava, hi pensava, mort de vergonya aliena, i no hi sabia veure més que espanyolisme. Un grup d'espanyolistes, amb globus demanant "Boicot a Israel", maldaven per fer callar la veu d'una israeliana que, amb una veu meravellosa, cantava en català un cant universal.

Des del meu punt de vista, aquesta acció va ser gravíssima, i em revolta la feina d'alguns (especialment a les files del PSC) per treure-li ferro. En un país normal, s'haurien depurat les responsabilitats d'aquells que, emparats per ideals aparentment nobles, aprofiten el seu alt voltatge nacionalista (espanyol, per descomptat) per deslluir les pròpies celebracions. Certament, ens fan molt més mal els alternatius autoanomenats pacifistes (que de pacifistes no en tenen ni un bri, com demostren cada vegada que en tenen ocasió) que no els nostàlgics d'estanquera amb pollastre. I, quant a espanyolisme, què voleu que us digui?, sóc incapaç de veure-hi cap diferència.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Inmi, fa mes de 11 anys
Llofriu:
no creo que haya insultado al Sr. B. Joan. Simplemente me parece el artículo hecho por un perturbado. Comparto lo de Calamardo sobre su paranoia.
No analizaremos todo el escrito. Solo detenerme en que un profesor - dejando de lado que es no se que de política lingüística y eurodiputado etc. - enseñe que los "españolistas" (quien es españolista? Los del Real Madrid? Los del PP' Los que hablamos el idioma español? Los del RCD Mallorca? ) son los "enemigos" ! ! !
¿Los enemigos de quien? De lso catalanes? De los baleares? De los que hablan mallorquín?
EL enemigo en casa. Los buenos contra los malos
Sigo pensando en que ess un perturbardo y un paranoico.
Salud
Valoració:-1menosmas
Per CALAMARDO, fa mes de 11 anys
Si llofriu, mis argumentos son: en la calle la mayoria de personas estan pensando en conservar su empleo o en conserguir uno y diria q casi la mitar de catalanes tiene un apellido castellano y el tipo este hablando del "enemigo" y de complots judeo-macabeos...
Valoració:4menosmas
Per llofriu, fa mes de 11 anys
Inmi, Calamardo:

A part d'insultar, teniu raonaments que justifiquin el vostre pensament?

llofriu
Valoració:3menosmas
Per Inmi, fa mes de 11 anys
Payasos no ... locos asi
Valoració:-3menosmas
Per CALAMARDO, fa mes de 11 anys
patetico, paranoico, penoso, q lastima de personaje...si alguna vez cataluña fuera un pais independiente seria gobernada por payasos asi...
Valoració:-5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris