La intervenció d'ahir d'Antich en el debat de política general palesà el doble equilibri que ha de fer per mantenir el timó de la Comunitat Autònoma. Per un costat, ha de torejar la crisi econòmica amb les poques eines que té a l'abast. Per l'altre, ha de conservar l'estabilitat interna del Pacte, la qual cosa l'obliga a mil i una maniobres per tal d'evitar tensions i malentesos. D'aquest doble equilibri només podia sorgir el discurs d'ahir: extremadament tècnic, molt pragmàtic a l'hora d'especificar ajudes i impulsos i moderat, molt moderat.

Antich vol incidir en tots els segments del ventall econòmic perquè ningú no se senti discriminat, amb especial sensibilitat per als sectors més desfavorits de la societat. El caràcter tècnic del seu parlament és degut que, en el fons, féu un repàs dels pressuposts per a l'any que ve, continguts, retallats però amb tota la voluntat inversora possible. Ara bé: el país necessita una crida a l'esperança, al coratge i a l'optimisme. Cal esperar que Antich aprofiti el debat d'avui per aconseguir-ho.