cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

El bell capellà (1969)

"La seva única amistat era el senyor Gastone Caoduro, el capellà del convent dels serfs de Maria: era un capellà molt alt, jove i garrit. Deien que era advocat i que la seva roba interior era tota de fil i els mitjons, de seda. Cada setmana passava pel pòrtic de l'obrador de bicicletes amb una bossa negra sota el braç; dintre de la bossa hi duia la roba interior que li havia de deixar en bones condicions de neteja i sargit la criada de la senyoreta Immacolata. Però haig de sospitar que més aviat era aquesta darrera la que se n'ocupava, perquè les poques vegades que jo anava a casa d'ella la trobava cosint o, millor dit, examinant amb ulls encisats, centímetre a centímetre, els calçotets, les camises, les camisetes i els calcetins, negres i finíssims com de tul. Totes les dones de l'escala li tenien enveja i alhora l'admiraven per aquella amistat i sé que recitaven jaculatòries per tenir també elles una petita part d'aquells induments.

Don Gastone havia estat capellà en la guerra civil espanyola i havia escrit llibres sobre els crims i brutalitats dels rojos mitjançant descripcions que podien commoure qualsevol. Per això jo estava impressionat per totes aquestes coses i una vegada, a precs d'una senyoreta anomenada Camil·la, vaig anar a besar-li la mà. Ell m'acaronà i, amb la mirada perduda, em donà deu lires. Camil·la es trobava a poques passes i em somreia tot esperant un tàcit apropament. Però Don Gastone pujà de seguida a casa de la senyoreta Immmacolata, recollint-se la sotana en aquella ampla escala. Camil·la, que m'havia enviat a ell, pogué canviar així unes salutacions...".

Aquest fragment pertany a l'obra Il prete bello, una novel·la de Goffredo Parise que ens mostra la figura d'un capellà dels anys cinquanta, la història de Don Gastone, un home tocat per l'ambició d'arribar pertot arreu en el si de la societat i figurar en primer lloc de tota circumstància. És la dramàtica lliçó d'una vanitat pueril i tal volta més pecaminosa que cap altra. Les fadrines hipòcrites i enamorades del capellà; els vicis, falsedats i defectes dels éssers humans que viuen a un casalot plurifamiliar; el fons d'immensa pietat del narrador; alguns personatges d'extrema lletjor i absurditat... El realisme, la sinceritat, l'humor, la sàtira que ens mostren fins a quin punt poden ser ridículs aquells que s'erigeixen en la veu de Déu, considerant-se intocables. "Fins aleshores les gelosies i les torbacions eren degudes a fets insignificants, dels que sempre eren protagonistes les mateixes persones. Camil·la estava gelosa de la senyoreta Immacolata, això era cosa sabuda. La Walenska havia començat a fer estranyes aparicions que vorejaven la impudícia i els mals costums".

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris