algo de nubes
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
11°

Crisi i educació versus teoria i praxi

El president Antich ha intervingut -ha mogut peça- en el món educatiu i la reacció d'aquest sector ha estat esperar millores. Ho confirmen els mitjans de comunicació d'aquests dies: el canvi ha creat expectatives. De forma que si volem resumir la reacció de la gent sobre aquest fet, una manera de sintetitzar-ho seria aquesta: a nou conseller, més prioritat de Govern -ja que se suposa que la intenció d'un canvi a l'executiu és per anar a millor. Per això, es pot entendre que aquesta és una fórmula de la política -matemàtica- íntimament relacionada amb aquella de la física experimental: que a tota acció se li oposa una reacció igual i de sentit contrari (tercera llei de Newton). És a dir, la intensitat del canvi -de govern- hauria de venir acompanyada per una nova i, si més no, igual intensitat d'empenta -econòmica i de resultats. D'aquí que ara tothom espera que l'educació serà una prioritat -sincera, no de tocador- del Govern.

I potser per això dirigents dels principals òrgans representatius dels professors es mostren satisfets i esperançats. Ells també desitgen més. Tot això, es teoria, i pot emplenar moltes pàgines i pàgines: està força bé. Però, anem a la vida quotidiana. Per exemple, ja que ens trobem en plena crisi i aquesta afecta les capes més desprotegides de la població, aquestes tendeixen a intentar millorar el seu estatus. Una forma de fer-ho és matricular-se a les escoles d'adults per acabar de cursar allò que van abandonar per una primera feina. O, altrament, per exemple, a partir d'un simple títol d'EGB, intentar aconseguir una millor qualificació superant alguna prova d'accés, com ara a la Universitat o a algun grau de la Formació Professional. El problema està en el fet que amb la crisi no s'atenen adequadament les necessitats sobre aquesta matèria, malgrat s'hagin creat dos centres nous i en alguns llocs s'hagi incrementat la plantilla -és clar que en altres també l'han reduïda. Però, la mateixa crisi ha incrementat molt més acusadament la demanda.

De forma que, sense fer cap mena de publicitat especial, hi ha un desbordament de la matrícula que sembla que no pot cobrir tota l'oferta. I a això hi hem de sumar que durant anys i panys, prou generacions d'illencs han abandonat els estudis i han estat víctimes d'un fracàs escolar considerablement més alt que la resta del país i d'Europa (veure Dictamen 7/2009 del CES de les IB sobre l'eficàcia del sistema educatiu a les IB). Tot plegat, analitzat des d'un punt de vista positiu, vol dir que ara seria una bona oportunitat per redreçar aquest mal endèmic illenc, del mal rendiment escolar i preparació insuficient de la seva població adulta -no en edat escolar-, que és la que sustenta el sistema productiu d'avui. Potser això seria un bon exemple de praxi, dirigida a un bon grapat de desenes de milers de persones, prou abandonades, encara, pel sistema educatiu, de sempre.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris