muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

En temps de tribulació, la República

Recomanar llibres té alguna cosa de confessió personal, més íntima encara si la matèria del llibre recomanat és especialment sensible. Hi ha llibres que podries recomanar en qualsevol moment, però en els quals penses només en situacions molt determinades. Si la recomanació ve reforçada pel regal del llibre, aleshores la confessió ja presenta pocs dubtes. Si heu regalat, per posar un exemple meridià, Veinte poemas de amor y una canción desesperada, de Pablo Neruda, ja sabreu de què parlam. O si heu orientat la destinatària del vostre obsequi a la lectura, en concret, de Pandémica y celeste, de Jaime Gil de Biedma, reconeixereu que el missatge era un torpede a la seva línia de flotació: l'amor, li deis amb una intensitat canalla, sempre i on sia, l'amor és el destí de la persona. Amb quines intencions no gens innocents heu regalat El poema de la rosa als llavis, de Joan Salvat Papasseït, o heu assenyalat a algú certs poemes de Màrius Torres?

En fi, tampoc no feia falta aquest circumloqui per mirar d'atreure l'atenció dels amics vers un llibre publicat ara fa uns mesos a la col·lecció El acantilado: El santo bebedor. Recuerdos de Joseph Roth, de Géza von Cziffra. Es tracta d'un llibret que ens projecta diversa llum sobre aspectes i episodis de la vida d'aquest escriptor indispensable, en qui la contradicció permanent transcendeix aquesta condició per esdevenir una lògica de llum i de fosca, embastada en un discurs de mètode sorprenent. Home de misèries i grandeses més enllà de tota noció de mesura, no sabem mai si treballa la paradoxa o si la paradoxa és ell mateix, i aquest interrogant és una deu de poesia, que cau a pilots aquí i allà, quan no t'ho esperes, en els seus llibres.

Un dia, von Cziffra el veu sortint d'un temple catòlic i li pregunta si creu en Déu. "Déu no existeix, però hi crec", contesta Roth: necessitava creure en Déu perquè el seu somni, sovint estimulat per l'alcohol, s'anava construint a partir de la base de la restauració de l'Imperi austrohongarès i del catolicisme com a excipient del nou ordre, un cop vençuts -o per vèncer- el nazisme i el comunisme -els seus amics comunistes tenien amb ell una paciència infinita. En aquesta quimera va arribar a organitzar la tornada de la monarquia, sense que el príncep Otto, a qui correspondria posar-se la corona, en sabés res. Aleshores, en una reunió quasi clandestina amb vells monàrquics, els fa un discurs de patetisme paorós, i per descriure la situació del moment, els llegeix un fragment de La república, de Plató: "En la democràcia falsament entesa, l'impuls vers la llibertat es reparteix entre tots, es fica en les cases dels conciutadans. Allà, el pare es comporta com un al·lot i té por dels seus fills.

El fill hi pren el paper del pare, i no els té por i només vol ser completament lliure. Els superiors s'hi presenten com a inferiors. Els professors temen els alumnes, el adulen, i els alumnes ja no respecten els professors. Disminueix el respecte davant les lleis. Ja no es vol suportar cap senyor, cap guia, tot és interpretat a voluntat de cadascú". I, en fi, tan contradictori com era Joseph Roth, en la seva visió del món sempre arriba a l'essencial. Sabia que, en moments de disgregació de valors, la llum més serena i jove alhora ens la donen sempre els clàssics.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per follet de la pleta, fa mes de 11 anys
Ben vist Foll de la garriga!
Valoració:12menosmas
Per Lo foll de la garriga, fa mes de 11 anys
En Guillem Frontera no parla de La llegenda del sant bevedor, sinó del llibre (sobre Josepf Roth) de Von Cziffra "El santo bebedor", del qual per ara no hi ha versió catalana.
Valoració:17menosmas
Per Joana, fa mes de 11 anys
Guillem,
De "La llegenda del sant bevedor" hi ha edició en català. Una persona com tu no es pot permetre aquestes badades.
Tot i així, enhorabona pels teus articles.
Valoració:-6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris