algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

El discurs d'Antich

El president Francesc Antich llegí ahir al Parlament un discurs de circumstàncies. Les de la crisi. El primer que cal considerar és si era el moment adequat. Perquè la ocasió es titula debat sobre l'Orientació Política General del Govern. I això d'ahir no va tenir res de general sinó. Hagués estat més adequat fer una sessió plenària ad hoc. Perquè no s'ha fet? Perquè així en surt, el president, d'una vegada. Se li nota cada cop més que això de debatre no li agrada gens, igual que aparèixer en públic, així que si se pot estalviar una sessió dedicada només a la crisi mudant el sentit del debat de Política General, molt millor. A més, l'avança sobre el que era el moment habitual -a partir de la segona setmana d'octubre- i de passada s'estalvia presentar-se al Parlament amb les dades d'atur a finals de setembre -que tothom espera que siguin desastroses- i amb la possible remodelació governamental que li podria fer en poques setmanes la jutgessa del cas Can Domenge; circumstàncies, totes dues, que li haguessin complicat fort ferm el debat.

Per tant, l'avança, el muda i qui dia passa, any empeny. Sobre el fons del discurs no hi ha novetats sobre el conegut. Les mesures que pot posar en marxa el Govern per lluitar contra la crisi són poques i d'abast molt reduït. Dedicar 13,5 milions a treure de l'atur durant algun -poc- temps a alguns -pocs, uns 1.700- ciutadans sense feina ni cap ingrés és una mesura tan humanament comprensible com socialment inútil. El mateix cal dir d'haver arribat a un acord amb caixes i bancs perquè els titulars de crèdits hipotecaris que no hi poden fer front -no explicà, però, què significa això- puguin deixar-los de pagar durant tres anys -sense concretar què pagaran després: encara més interessos?-: ben està per aquells que s'hi puguin acollir, però no resoldrà cap problema social. I així, amb tot.

El que explicà el president és el propi d'un comptable que desgrana pacientment -i dormint a qui l'escolta; o, millor dit: el sent- les operacions econòmiques fetes per una empresa, sense, emperò, que el director prengui la paraula per dir als accionistes cap a on vol que vagi la societat. Ningú no pot dir que estigui malament destinar enguany tres milions d'euros a col.laborar amb els ajuntaments i les ONG per "garantir les necessitats bàsiques de la població", però ningú amb dos dits de seny s'imaginarà que aquesta quantitat assoleixi l'objectiu. Ningú no es pot oposar a que "5.821 persones ja s'hagin beneficiat dels ajuts d'urgència social", però ningú amb dos dits de coneixement hi veurà cap redreçament de la situació socioeconòmica terrible que pateixen -segons el mateix Govern- almanco 22.000 a Balears, sense cap ingrés econòmic. Res de tot això està malament, perquè són mesures pal.liatives, però són inútils per redreçar la situació global.

Segurament Antich no pot fer ni dir res més. Perquè entre que el seu cap nacional -que és qui de veres hauria d'empènyer el país fora de la crisi, com fan els seus homòlegs europeus i americà- viu a un món de fantasia, insensible a la realitat, i que aquí s'ha imposat -i el PSOE s'hi ha rendit amb fruïció- que res no es pot tocar -del model, dels empresaris, de l'ordre "natural i convenient" que es deia un temps, de la subsidiació creixent de capes de població que és tan intensa com que resulta ofensiu que llavors parlin "d'emprenadors" als quals tallen el coll les administracions públiques...-, doncs que pot fer i dir Antich? El que fa -no gaire- i diu -molt- confiant amb que s'enfonsi el PP com a única esperança pel futur, amb o sense crisi. No n'hi ha més, i allà on no n'hi ha....

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per foc i fum, fa mes de 11 anys
Magnific article on a la fi se relaciona la situació d'aquí amb la de tot l'estat que resulta dramàtica
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris