algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
10°

Saturació desinformativa

Mirau, quan el meu cap de redacció m'ha dit que aquest article havia de tenir poc menys de 500 paraules he pensat omplir-ho amb 500 vegades la repetició de la mateixa. Tal vegada, pragmatisme. Potser, resignació. O, definitivament, desolació. Cert que encara no m'havia deixondit de la modorra en què em féu caure el discurs del president després de gairebé acubar-me per sobreventilació. Perquè hi ha un axioma científic que assegura que s'aconsegueix desinformar amb la saturació d'informació. Repassades les notes -la còpia del discurs només la tenguérem a 10 minuts d'acabar-se-, descobreixes que Antich -no sé si voluntàriament o perquè no té millors comunicadors a la vora- aconseguí desinformar de les moltes iniciatives del Govern a força d'enumerar-les totes. I el més greu, amagà davall de les xifres la política que ningú no podria criticar-li.

Qui, sense guarir-se rere la demagògia, gosaria criticar els 25,2 milions dedicats a cursos de formació per a 44.000 treballadors, més de la meitat a l'atur? Qui s'oposaria a duplicar els recursos per a la formació en els camps del comerç, l'hoteleria i les activitats sanitàries? Qui estaria en contra de les mesures excepcionals que la situació excepcional, en paraules del president, provoca entre els més perjudicats, com l'1,3 milions que mensualment es dediquen a 3.000 famílies necessitades? Qui protestaria que l'obra pública pressupostada enguany tengui un índex d'adjudicació superior a tots els anteriors? I així, fins al descomunal enfilall de xifres i dades que contenien gairebé la totalitat dels 24 folis del discurs. N'aportà de sanitat, d'educació (només el que suposarà duplicar les places de 0 a 3 anys, inclosos els 400 nous llocs de feina, seria l'orgullós lema d'un govern que volgués fer-se entendre), de turisme, de mobilitat, d'habitatge i de gairebé tot.

Tot, menys cultura que, si abans només omplia qualque paràgraf farcit de llocs comuns, ara en nom de la crisi desapareix i ocupa en els discursos el lloc proporcional a l'interès que genera. Menys de llengua, perquè sembla que s'estimen més anar a remolc de la demagògia dels altres que abanderar l'únic instrument que pot cohesionar, si encara és possible, la societat desestructurada que patim. I menys de govern, perquè les gelosies i els intents de joc amb avantatge partidista no són matèria com per a sortir a explicar-les sense empegueir-se. Segur que avui, des dels enemics del pacte o des dels adversaris de l'oposició, li retreuen aquestes mancances.
Però el que ningú no gosarà a dir, perquè s'entra en el fanguer que frega la xenofòbia, és que totes les iniciatives juntes -les que s'han fetes i les que es puguin retreure per fer- no donaran feina a tothom ni ara ni a mitjan termini. L'atur serà estructural, ho deia Antoni Riera des del CRE, i aquí sí que desolació seria el titular adient.
Però hi ha poc a debatre i només es pot retreure als governs anteriors que no fessin cas a qui ja ho preveia.
Inútil tasca. Gairebé tant com la de saturar d'informació amb la pretensió de lluir informació.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris