Amb la vènia. Els mallorquins som espanyols, no hi ha opció. Les úniques possibilitats passen per assolir una democràcia llisa, en la qual únicament els vots decideixin. Al marge que uns no tenguem esperit espanyolista i d'altres sí, estam tots sotmesos a les lleis en vigor. Deures i unes obligacions cíviques s'estenen fins al límit que poden fer mal als altres o fins a l'extrem de la consciència. No seria legal, però seria legítim objectar d'alguna norma. Jo ho faig. Hi ha, però, un mínims que hem de respectar, per força si és precís. La llei diu que la nostra llengua, la catalana, la pròpia dels habitants de les Illes, és cooficial i tenim dret a utilitzar-la i a exigir-la als poders públics.

La tramoia de civils, fiscals i jutjats que està vivint en Tomeu Martí és, per tant, vergonyosa, si tot allò que he llegit a Diari de Balears és cert, i no ho dubt. Les forces públiques ens han de protegir; no detenir o retenir. Allò normal és que la Fiscalia no necessiti traduccions del català, allò normal és que el jutge, si admet a tràmit la denúncia, determini ràpid si en Tomeu és culpable o víctima; però també determini si els Civils són culpables o víctimes. Sospitam que això darrer no ho farà. Per què, en lloc de patriotes, no encalcen les Pacas?