algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Els camins de la lectura

Els camins de la lectura són, de vegades, prou estranys. Sobretot quan un ja té una certa edat i hem perdut la quasi absoluta disponibilitat que tenim quan som joves, quan començam a llegir en sentit propi -quan començam a llegir llibres pel nostre compte- i qualsevol volum pot despertar la nostra curiositat. Perquè amb els anys, tal vegada, experimentam una mica de saturació i, davant la sempre creixent oferta literària -que darrerament creix gairebé de manera exponencial-, ens costa més lliurar-nos a tanta novetat, a tanta diversitat, a tantes noves veus. Fins i tot aquells lletraferits que creiem tenir l'obligació de llegir certa mena de llibres, no és rar que, de tant en tant, experimentem alguna dificultat per entrar en l'escriptura d'un autor nou per a nosaltres, per molt que pugui estar ja consagrat. Perquè tota lectura per obligació difícilment obtindrà gaire fruit. Normalment no es llegeix, amb vertader profit, perquè un vulgui llegir.

La lectura com a quefer no acaba de funcionar. Podríem concloure que la lectura realment profitosa requereix una certa llibertat, un cert oci. I començar a entrar de ver en l'obra d'un nou autor pot fàcilment dependre d'imponderables. D'alguna manera, el lector necessita trobar-se en un estat de gràcia. I no basta que l'autor s'hi hagi trobat en el moment d'escriure. Perquè en la lectura tan important és el pol receptor com el pol emissor. I perquè, en darrer terme, cada relació lectora té la seva petita història. Aquest és el cas de la meva recepció de l'obra de Giuseppe Ungaretti, el poeta italià que primer és va distanciar de l'eufòria verbal de D'Annunzio i obrí el camí a la renovació que suposà l'obra de Quasimodo, de Cesare Pavese i de Montale, entre altres. Curiosament, per haver conservat entre les seves pàgines el tiquet de compra, puc saber que vaig comprar Per conoscere Ungaretti, una antologia publicada per Mondadori el 14 de novembre de 1981 a una llibreria de la cadena Dillons de Londres.

Malgrat que ja en tenia alguna referència, la veritat és que aquest gruixat volum no va despertar el meu interès. De fet, això no va succeir fins fa dos o tres anys, quan va caure en les meves mans una edició bilingüe, italianocastellana, dels seus llibres Sentimento del Tempo i La Terra Promesa, publicada per DeBOLSILLO el 2006. Però aquest interès no s'ha vist realment confirmat o ratificat fins que, fa pocs dies, cercant edicions bilingües per a millorar el meu pobre alemany, he trobat, a la Bibliotheck Suhrkamp, una antologia i traducció poètica d'Ungaretti, realitzada per Ingeborg Bachmann, l'amiga de Paul Celan, la gran poeta de nacionalitat austríaca que va passar els darrers anys de la seva vida a Roma i va interessar-se -com també ho va fer el mateix Paul Celan- per l'obra de Giuseppe Ungaretti. El que demostra que una llengua pot conduir a una altra llengua i que molt depèn de la sensibilitat del traductor o traductora. Naturalment, cal donar la benvinguda i aprofitar-nos d'aquests camins per indirectes que siguin. Perquè el que realment importa d'un camí és que ens porti a bon port, encara que sigui fent alguna voltera.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris