La primera i principal víctima de la fuga d'Estaràs serà el català. No és que ella el conràs amb passió, precisament, ni que li demostràs especial estima, és cert. Però el català és la primera motxilla que els vells oligarques del partit estan disposats a deixar per entrar en el regne de José Ramón i mantenir intactes les cadires. A alguns els costarà més que a altres, però el resultat final serà el mateix: aposta pel secessionisme lingüístic, la desaparició de la discriminació positiva a favor del català i una lenta però inexorable tendència a la uniformitat del discurs nacionalista espanyol.

És la moda en el partit i ningú no vol quedar démodé. Ja se sap que les carències dels mediocres els condueixen a un camaleònic mimetisme amb les idees que emanen del líder. També se sap que líder, en llenguatge de partit, no significa qui és capaç d'aportar, a més d'idees, dinamisme, il·lusió i empenta a la formació, sinó qui maneja el llapis i la plagueta on s'escriuen les llistes electorals. Sabem què pensa el líder; ergo sabem què pensaran els mediocres que l'afalaguen.