algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

L'oportunitat d'UM

Possiblement aquest cicle polític, entre les eleccions locals i regionals de 2007 i 2011, sigui el més complicat de la història d'UM. Fins i tot més que el derivat del trencament de l'aliança amb el PP el 1992, quan Gabriel Cañellas coaptà molts dirigents que abandonaren Maria Antònia Munar, quedant ella i quatre moixos més. En aquells poc manco de tres anys (setembre 1992 fins al juny de 1995, en què pactà amb l'esquerra, de resultes de la qual cosa presidí el Consell mallorquí), UM patí una crisi de supervivència, perquè realment així s'aprestava anar a les urnes de 1995: a vida o mort. Però el partit estava unit. Pocs però ben avenguts, podríem dir. Això és una gran força en un partit polític. La condició sense la qual res no hi ha a fer. Ara, tanmateix, essent més gran i gaudint de poder pertot arreu de les principals institucions mallorquines, passa per uns anys potencialment més perillosos que no aquells d'abans. Perquè ara continua incrustada en el seu si la llavor de l'enfrontament que pot renéixer amb qualsevol mínima espurna. I, a més, pateix la sempre -si més no- incòmoda situació judicial, amb nombrosos imputats, inclòs el president.

Tot i així, amb la prudent presidència que està duent a terme Miquel Àngel Flaquer, aquest pitjor cicle polític que està transitant UM pot paradoxalment acabar més bé del que qualsevol dels seus dirigents ara per ara s'imaginen. Flaquer ha acabat amb els "xous", tal com prometé que faria, en només dos mesos. Possiblement hi hagi influït les ganes de tothom de tancar la convulsa època presidencial anterior, però així i tot la mà esquerra del portaveu al Consell es deixa notar. Al contrari que la majoria de polítics -del seu partit i dels altres-, Flaquer parla clar i en temps de turbulències només això ja és un far per a la militància i la parròquia simpatitzant, és una actitud que insufla tranquil·litat i a ell li dóna credibilitat. Exactament tot el que li faltava al partit. Si els afers judicials són superats amb èxit o amb decisions dels jutges que no comportin grans convulsions, la sospita de corrupció no afectarà electoralment UM. Per la mateixa raó, a bastament raonada per servidor en d'altres articles, que no afectarà significativament el PP.

Si així anassin les coses, el flanc perillós seria Palma i Miquel Nadal. "Ho hem de resoldre abans" que sigui un problema, va dir Flaquer en una recent entrevista. Si ho aconseguís i, a més, sabés imposar una línia clarament liberal i no tant nacionalista -que sempre ha estat la que li ha donat rèdits-, UM es podria plantar a finals de legislatura amb raonable estat d'ànim i de potencial electoral. No tant perquè pogués xuclar vots del PP, que difícilment passaria, i si passàs seria en grau mínim, com perquè el panorama que es comença a endevinar serà d'una alta abstenció, especialment d'esquerra. Un partit liberal que se situàs enmig de les llosques entre PP i PSOE, cosa de la qual fa l'efecte que cada cop hi ha gent més farta -no debades ja s'ha iniciat el debat teòric sobre la conveniència d'una alternativa així al conjunt nacional- donaria a la UM de Flaquer una oportunitat d'or, perquè si recuperàs els seus suports tradicionals, enmig d'una alta abstenció podria superar els 3 escons. Sempre que, és clar, qui encapçalàs la llista fos ell mateix, cosa que no li fa gens de gràcia, però que o molt canvia la situació o no tendrà més remei que assumir.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris