nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
13°

La impunitat justificada

Aquesta setmana hem constatat que Rodrigo de Santos sembla culpable fins i tot a un jurat popular després d'una plorada com cal i una bona dosi d'autoexculpació a base de "jo em drogava i no sabia el que feia". La defensa de l'exregidor i ultracatòlic De Santos ha utilitzat l'únic argument que podia, l'atenuant de l'addicció i un suposat penediment després de saber que la fiscalia anava darrere d'ell. Després d'escoltar aquests arguments, a una no li queda molt clar si triar un sexe o un altre està més relacionat amb la quantitat de substàncies o alcohol ingerits que amb el desig. De fet, si no es tractés d'un senyor, i família, tan "catòlic", els prostíbuls homosexuals serien l'anècdota d'una malversació de cabals públics de llibre, com aquestes que diàriament es redacten a la fiscalia de les Illes. En el cas de Rodrigo de Santos, la cosa es posa tan sòrdida que fins i tot arriba als estudis de la televisió nacional, als programes de sang, fetge i, sobretot, sexe. Per això, quan vegem el semblant tranquil, fins i tot divertit, de l'ex-regidor després d'escoltar el jurat popular no podem evitar posar-nos empàtics i imaginar-nos què ens hauria passat com a ciutadans anònims en la mateixa situació.

Que hi ha ciutadans de primera, de segona i fins i tot de tercera regional ja fa temps que la gran majoria ho tenim bastant clar. Encara així, darrerament no podem evitar sentir certa impotència quan veim i comprovam el nombre de persones implicades, imputades i assenyalades en casos de corrupció que continuen pul·lulant amb una impunitat que escarrufa. Persones que, a més a més, intenten emprar els seus càrrecs públics per silenciar i obstaculitzar la feina professional d'investigació que intenten dur a terme determinats periodistes. I encara que molts ja fa estona que sabem que en aquesta democràcia de postís hi ha coses, persones i institucions "intocables i irresponsables", no deixa de fer mal aquesta falta de llibertat que s'acaba respirant tant a destra com a sinistra. Per això, n'hi ha qui davant aquest fermall dels poders polítics i econòmics fan un crida al pragmatisme i s'apunten als bàndols dels bons i els dolents. Fer una graduació és fàcil perquè sempre n'hi haurà de pitjors. Qui és més dolent, qui roba 50.000 mil euros per pagar-se drogues i sexe reprimit o qui enterra comissions milionàries? La resposta és senzilla, però la pregunta ens amaga una gran trampa, la de la impunitat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris