algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
10°

Carta oberta al nou conseller d'Educació

Tenim un nou conseller d'Educació. Bartomeu Llinàs té una dilatada experiència dins el món de l'ensenyament, tant dins el camp professional com també dins l'administració. Aquests primers dies deu aprofitar per posar-se al dia dels projectes que estan en marxa i també per començar a plantejar-se objectius i línies d'actuació. La veritat és que hi ha molta feina per fer. I ho haurà d'afrontar pel que sembla amb una minva del pressupost, que el 2010 es veurà reduït, per les retallades causades per la crisi econòmica. L'educació, al contrari que altres camps, és una inversió a llarg termini. Els resultats de les mesures que es prenguin avui no es veuran fins d'aquí a uns anys. Per això, el primer que demanaria al nou conseller és que tengui perspectiva de futur. Cal que encamini les seves accions cap a l'assoliment d'objectius a llarg termini i no es deixi enlluernar per aconseguir el seu moment de glòria amb mesures que puguin resultar populars mediàticament, però de curt abast.

No fa gaire sortia als diaris que l'Estat espanyol és un dels que té més fracàs escolar de tota l'OCDE. Darrerament moltes de les mesures que s'han implantat per combatre aquest fracàs escolar han estat més encarades a millorar les estadístiques d'aprovats que no a aconseguir apujar les competències curriculars dels alumnes. Això pot servir per fer quedar bé les autoritats educatives, però no perquè el dia de demà tenguem uns ciutadans més preparats, lliures i reflexius, que és allò a què realment hauríem d'aspirar. Cal aconseguir que aprovin molts més alumnes, però no perquè els exigim menys, sinó perquè sàpiguen més i millor. I per això calen més recursos per a l'atenció de la diversitat cada cop més grossa que ens trobam dins l'aula. Més recursos tecnològics i humans, però també més col·laboració d'altres professionals per a poder intervenir més dins l'àmbit familiar i més eines legals que ens permetin reforçar l'autoritat del professorat.

La generalització de les pissarres digitals, acompanyades de la formació adient del professorat, la dotació de treballadors socials als centres educatius, la promoció dels llibres digitals i la disminució de ràtios podrien ser algunes de les mesures que es podrien prendre. També caldria cercar solucions per a alguns problemes als quals han de fer front les famílies, com poden ser la manca de places a les escoletes de primer cicle d'educació infantil i la dificultat per accedir al transport escolar de l'alumnat de batxillerat i formació professional. Quant a l'àmbit universitari, cal vigilar de prop la implantació del tractat de Bolonya i la seva repercussió en la resta del sistema educatiu.

La creació d'un màster de formació del professorat en substitució de l'antic CAP és positiva per a la millora de la capacitació didàctica del futur professorat, però és negativa pel seu preu excessiu i perquè sembla que no s'oferiran totes les especialitats cada any, fet que pot provocar que hi hagi acabats de titular que hagin d'estar un any en blanc i sense poder completar la seva formació per no haver-hi, aquell curs, el màster de la seva especialitat. Això, a més a més, de ser perjudicial per als mateixos afectats, també ho pot ser a l'hora de completar les plantilles de determinades especialitats. Hi ha, per tant, molta de feina per fer, molts de reptes als quals enfrontar-se i moltes decisions per prendre. Desitj a Bartomeu Llinàs el coratge i l'encert necessaris per enfrontar-s'hi, la qual cosa redundaria en benefici de tota la comunitat educativa i, de rebot, de tota la societat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris