nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
11°

Canvi d'estació per a ser millors

Ara i adés, travessat que queda el desert de noranta dies secs, de sol encès, les pluges ja són aquí. En algun moment, sobre el meu niell, ha caigut aigua a semalades. Del pati de casa estant, he romàs bocabadat amb l'espectacle irruent, prodigiós, superb, de la pluja desfeta en una turmenta de finals d'estiu, a bots i barrals. L'aigua impetuosa ha fet trepidar les teulades i li ha extret cantarelles metàl·liques, de glops davallant per la gola, un punt sinistres, a les canals de desguàs. Després, en escampar, l'aire s'ha tornat fresc, balsàmic, esmolat com l'acer. Us penetra en els pulmons com una inhalació de menta. El canvi d'estació és aquí. De seguida que la pluja ha parat, el dia s'ha transfigurat en un mapa de corbes i d'horitzons diàfans com el diamant. Imagín que també vosaltres ho teniu comprovat. Després de ploure, en aquestes dates mòrbides de finals d'estiu, el cel i l'aire de Menorca -de les Balears totes- es posen exultants, com tractats, no per aigua insípida i inofensiva, sinó per una veritable aigua règia que tragués llambreigs al metall de l'atmosfera cansada, exhausta, de les calors tremebundes de l'estiu.

La climatologia entra ara en una etapa de canvis substancials -gairebé d'un altre ADN, si el calendari, és clar, disposés de semblant complexitat biològica. És com si, en l'evolució natural de les coses vives, el temps fes l'entrada a la pubertat, amb totes les transformacions visibles i fisiològiques que açò comporta. Creuen certs filòsofs de forta miopia i cara olivàcia que el temps és una pura, una ingènua invenció de l'home ancestral, i que el seu afany delerós, potser morbós, per mesurar-lo és una demostració de la vanitat etnocèntrica de la raça humana. Idò bé, potser han arribat en aquesta conclusió precipitada per la ceguesa de fer filosofia tancats entre quatre parets de gabinet. Es veu que, allunyats d'un qualsevol empirisme indispensable -de posar-se la motxilla per encarar la vida a l'aire lliure-, són incapaços de filosofar amb un mínimum de decència intel·lectual tot parant la cara al vent.

Menorca, la seva faceta més camperola, estrena imatge renovellada. Menorca, de bell antuvi, es torna una pàtria adolescent, una terra flonja i amable en hores de pubertat expansiva, optimista, un punt feliç. Les tanques, les pastures, els conreus i tot el paisatge es fan virescents. El medi ambient es deixondeix, esquerda les closques -vull dir les crostes- que li han caigut a sobre durant l'estiu bulliciós. Els tractors llauren amb les ungles punyents. I així, en remoure's la terra escrostonada i assedegada dels mesos estivals (amb tot el plom turístic damunt!), la terra es posa pletòrica, ajudada per la caritat de les banyadures de les pluges primeres. Les relles de llaurar li extreuen els colors vius i humits de fertilitat, a la geologia agrària, fins ara ensopida com un malalt. Tot, de bell nou, rebrotarà i germinarà. Les operacions de revitalització de la terra provoquen la invasió, en allau, dels gavinots que hi depreden, amb estils carronyaires, els cucs que surten a la superfície.

O que picotegen els brots vegetals tendres que, en la remoció, es desenterren. A vegades, aquest procés natural admirable em fa pensar en les feines de desada domèstica dels meus anys d'infant, quan la casa era sotmesa a una netejada general. Les veia escometre, periòdicament, a casa dels pares. S'esqueia sobretot en els canvis d'estació: del mal temps al bon temps, per devers maig, i a l'inrevés, pels vols d'octubre tot just que partia de fresquejar a l'ambient. Es capgiraven els armaris robers, i al capdamunt dels calaixos quedaven els jerseis de llana si l'hivern anunciava la seva entrada. O les camises blanqueres i els pantalons curts si era l'estiu el que s'apropava. Em fa l'efecte que assistir als canvis de temps és l'ullet del clima que ens obra l'oportunitat, també nosaltres, de mudar per dedins: amarar-nos d'aigües netes i oxigenar-nos d'aire tònic per a ser uns tipus millors -o millorats fins allà on podran conduir-nos la força moral.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris