algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
13°

Pràctica descrispadora

La vacuïtat del missatge, dels missatges polítics en general, i la inconsistència del líder, dels líders polítics en general, només deixen lloc al joc de la crispació. Quina persona d'esquerres pot sortir a defensar Zapatero quan actua com un boxejador sonat que llança cops a l'aire de manera aleatòria, no s'escolta els seus i, afectat greument per la síndrome de la Moncloa, se sap il·luminat i dipositari de la veritat. Quina persona de dretes pot defensar que Rajoy es fotografiï al costat de Camps o de Fabra i, lluny de fer profilàctica neteja de corruptes, s'aferri a la paranoia de la conspiració i a la presumpció d'innocència que amb l'adversari no té.

Només els fanàtics i els estómacs agrats poden fer de claca a aquestes desgràcies que ens han tocat viure. Això per no parlar, perquè l'oi m'ho impedeix, de l'intent de Rosa Díez de fer candidat a qui només és víctima perquè assassinaren sa filla. Puafff! Així que amb aquesta realitat no ens ha d'estranyar que el foment de la crispació sigui l'única estratègia que se'ls acut per dur la tropa a les urnes. Perquè se saben incapaços d'arrossegar cap elector amb un mínim de coneixements i un bri de capacitat d'anàlisi, es veuen en la necessitat de fomentar l'odi i la por cap al contrari. Tan conscients són d'aquesta minusvalidesa política que dipositen les esperances a mobilitzar els seus contra la possibilitat que governin els altres.

Que l'altre sempre serà pitjor és l'únic estímul que queda a l'elector, sigui d'esquerres o bé de dretes. I, malgrat aquesta trista evidència, molts no ens resignam al menfotisme abstencionista ni volem caure en la generalització maniquea que tots els polítics són iguals. Ens formàrem per a saber que la política és l'art de fer avançar la societat en tots els seus aspectes. Si els líders no en saben i la burocràcia interna dels partits fa molt difícil canviar de líders, almanco, que no aconsegueixin de noltros atiar la crispació, sinó aportar idees i actituds pel debat serè. Sense el fanatisme al carrer, no els quedarà altre remei que festejar la intel·ligència talment ara festegen la curtor. La responsabilitat és de tots, dels que posen el parany crispador i dels que hi cauen de gust.

La primera lliçó (i més difícil) per acabar amb la crispació és negar la possibilitat de créixer al fanatisme i això només es pot fer des de l'intent d'entendre les raons de l'altre. Ningú no ha dit que sigui fàcil, però el contrari és adobar el camp al feixisme i, quan se'ns mostri amb la seva cruesa, de res no ens servirà culpar-ne la mediocritat dels actuals líders.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per santi, fa mes de 11 anys
Hola Ferran,
el partit de Rosa Díez ha desmentit aquest fitxatge com pots consultar a la web www.upyd.es. Es percep massa el seu odi cap en aquest partit quan no es veu en coratge de treure res positiu i en canvi fa cas a qualsevol xafarderia malintecioanda que l'associen a la España cañí.
Salutacions
Santi
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris