algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

Estrangeria

Gairebé 200.000 persones són qualificades d'estrangeres actualment al nostre arxipèlag; a Menorca, el 18,6% de la població. El conseller de Ciutadania i Família, Esteve Ferrer, anuncia l'elaboració d'un pla d'actuació, "Menorca integra", amb el propòsit d'establir un marc de referència per a les polítiques i les accions d'integració, com també per coordinar la feina d'institucions i entitats socials en aquesta tasca. Açò és una feina que no admet ajornaments, atès l'impacte que el fenomen migratori té damunt les societats d'acollida, i que mereix atenció i suport de la societat.

Al llibre de Joan Buades Crespí i Miquel À. Limon Pons (La Menorquina. Cien años de vida asociativa en Córdoba, 1908-2008) es parla de la preocupació entre els centenars de menorquins immigrats a aquella ciutat argentina per obtenir cobertura assistencial a través d'una societat de socors mutus, però també per la inserció social de la comunitat immigrant al país receptor. Antoni Cursach, editor de diferents publicacions periòdiques (El Menorquín, El Faro...) que volien servir de cohesionadors de menorquinitat al gran país sud-americà apostant per una societat progressista, culta, honrada, treballadora i compenetrada amb l'Estat que l'acollia, escrivia: "Nada tendrá que reprochar la República Argentina a la colonia ciudadelana.(...) Los menorquines hemos venido aquí en procura de bienestar, del bienestar que brinda la prosperidad americana, sabiendo los unos, comprendiendo los más, que no existe el bien particular cuando no emana de la holgura colectiva. Por consiguiente, ofrecen a la comunidad su trabajo y su cultura en la actualidad, a la par que envían a las aulas a esa encantadora pléyade de niños y niñas que regocijan sus hogares y nuevas moradas formarán en lo sucesivo en su hermosa patria argentina...".

Connectant amb aquesta voluntat integradora, recollida als refranys populars ("Allà on vas, fes com veuràs", "A terra que vas, usança que trobes"), el Consell de Menorca manifesta la idea que els nouvinguts no sols creïn les seues pròpies associacions, sinó que participin en les entitats menorquines. Aquí s'hi juguen -ens hi jugam- factors tan determinants com la cohesió social i la convivència, la igualtat, la responsabilitat i el consens comunitaris, el respecte al territori i al patrimoni cultural de tots i, en especial, a la llengua catalana, la pròpia dels menorquins al llarg d'una presència de 722 anys a l'illa.

Ha de ser possible que els col·lectius immigrats aportin tot allò de positiu que, sens dubte, tenen, a la vegada que reben -tant de bo que ho rebin!- el cabal de benestar que han vingut a cercar entre nosaltres. Aquestes aportacions s'han d'esdevenir sense malmetre l'eix identitari de la comunitat d'acollida. No minimitzem, però, la dificultat d'aquest propòsit quan tot afavoreix el fet que la integració dels nouvinguts s'esdevengui en llengua castellana i dins els paràmetres de la cultura de masses espanyola. No vulguem donar raó a aquell altre refrany d'empremta xenòfoba: "Hostes vingueren que de casa vos tragueren". I tanmateix, les polítiques d'estrangeria dutes a terme fins ara més tost donen aire a aquestes veles. Els parlamentaris debaten la nova Llei d'Estrangeria, que, segons les ONG ‘criminalitza' els immigrants i els tracta com a ‘mercaderia'.

El professor J. M. Solé Sabaté proposa ‘fer nostres' els estrangers: són molts, diversos (en idioma, color de la pell, religió, hàbits...) i el seu imaginari col·lectiu és força allunyat del que ens és més comú per a la majoria de nosaltres; en general, és gent jove, activa, humil, senzilla, amb necessitat de feina, amb el desig de fer-se un lloc digne al nostre país. Ells no són fills de la intolerància d'un Estat unionista i monolític com el que brega per modelar-nos; ells no haurien de tenir prejudicis. Des d'unes conviccions favorables al pluralisme i a la llibertat nacional, al mestissatge i a la integració, reclamem per a ells (que som nosaltres: recordem, si no, les migracions menorquines a la Florida, a Alger, a l'Argentina...) veu i vot, sota les lleis en què viuen i treballen.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris