cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

Maquiavel i els errors d'Espanya

El referèndum simbòlic sobre l'autodeterminació de Catalunya que es va celebrar el passat diumenge a Arenys de Munt ha despertat l'eufòria entre el catalanisme. N'hi ha motius: la participació ciutadana va ser prou nombrosa, l'impacte mediàtic va ser clamorós i la jornada va transcórrer en un ambient tan saludablement democràtic i pacífic que ni tan sols la manifestació de la Falange pogué fer res per enverinar-lo. Molt bé, felicitem-nos-en.

Ara bé: si una lliçó se'n pot extreure, de tot plegat, és que, actualment, les victòries del catalanisme depenen molt menys dels mèrits propis que dels errors d'Espanya. No són pocs els opinadors que durant aquests dies s'han preguntat què hauria passat amb el referèndum d'Arenys de Munt si la maquinària espanyolista -que inclou des dels màxims òrgans de l'Estat fins a les faccions més cridaneres de la caverna mediàtica- no hagués desplegat tota la seva artilleria per provar d'impedir que se celebrés o per boicotejar-lo al màxim.

La resposta és elemental: hauria passat exactament el mateix que va passar amb un referèndum també simbòlic que va organitzar la plataforma Lokarri el passat mes de novembre a Gernika, el qual es va desenvolupar sense pena ni glòria i, a més, va passar desapercebut per a gairebé tothom: van votar-hi moltes menys persones de les que els responsables de l'acte havien previst, quasi tots els telenotícies l'obviaren, la majoria dels diaris no hi dedicaren ni una mínima gasetilla del racó més amagat de la darrera pàgina de la secció de política, i l'ambient que es va viure al poble durant aquell diumenge va acabar prenent un aire penosament melancòlic -la mateixa melancolia, per ser ben exactes, que desprenen els gestos de bona fe que tanmateix no serveixen per a res.

D'aquell fred diumenge basc, me n'han quedat gravades un parell d'imatges -els cartells de la convocatòria que hi havia penjats pel carrer estripats o gargotejats la nit abans pels batasunos, cap cua llarga davant les urnes- que contrasten totalment amb les imatges que he vist d'Arenys per la tele: ambient festiu i optimista, multituds a les places i als carrers, unitat total dels catalanistes... Lògicament, res d'això no hauria estat possible sense la cadena de despropòsits perpetrada des del Govern de Madrid: la prohibició que la consulta rebés cap mena de suport municipal i el permís de la Fiscalia perquè la Falange lluís enmig del poble els seus punys (les pistoles no, això ja hauria estat massa).

Conscients del greu error comès, els intel·lectuals espanyolistes més espavilats ja han donat el senyal d'alarma. Josep Ramoneda ha dit que aquesta estratègia d'atac frontal no fa sinó augmentar la desafecció envers Espanya mentre que Arcadi Espada, molt més expeditiu, ha retret al diari on col·labora que és absurd titllar de "bufonada" l'esdeveniment i, l'endemà, dedicar-li el titular de portada. Tant Ramoneda com Espada tenen molta raó. Tanta, que els seus avisos haurien de servir per marcar l'imminent full de ruta del catalanisme, el qual hauria de consistir en la provocació fina, a actuar de tal manera que Espanya s'irritàs fins al punt d'encegar-se, de deixar-se guiar per les vísceres fins a acabar empantanegada, com ha estat ara el cas, en les contradiccions més flagrants.

El temps del possibilisme ja ha passat, però la conjuntura encara no permet que arribi el temps per a l'èpica temerària. És l'hora, doncs, del maquiavel·lisme pacient, insidiós i intencionat. (Ja sé que "maquiavel·lisme" és per a molts un substantiu pervers, sinònim de maldat. Els que han llegit Maquiavel, però, saben que en realitat és sinònim d'eficàcia i d'intel·ligència).

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 11 anys
En es País Basc sempre poden donar sa culpa a ETA mentre que a Catalunya no, potser això els ha irritats
Valoració:2menosmas
Per Xesca, fa mes de 11 anys
El que més ens ha faltat i ens falta és més maquiavel·lisme pacient, insidiós i intencionat. Ens cal menys figurera política, peus de plom, caps privilegiats... Ho tenim tot per aconseguir-ho tot, però necessitam més maquiavel·lisme fi.
Valoració:9menosmas
Per Ignasi Serra, fa mes de 11 anys
Generar odi? On ho has llegit calamardo? Voler ser lliure és generar odi? No has entès res! Qui provoca l'odi és Espanya amb les seves actuacions. Si Espanya digués, i ho respectàs, que és un Estat plurinacional i cada nació que la forma té dret a independitzar-se'n, sempre que sigui mitjançant l'expressió popular d'un referèndum, ningú no odiaria Espanya.

Com més ens odiïn a nosaltres els espanyols, més els odiarem nosaltres a ells. S'ha d'aconseguir que ens odiïn? No cal, preferesc aconseguir que el meu poble es conscienciï que si és lliure ens anirà millor en tot, però si no queda més remeï s'haurà de fer que Espanya ens odiï encara més, igual que Espanya fa que molts de mallorquins o valencians idiïn Catalunya per evitar que la nació tengui un sentiment nacional complet.
Valoració:5menosmas
Per CALAMARDO, fa mes de 11 anys
Lo q mas t gustaria a ti y a los q son como tu es generar el maximo odio posible con tal de ver realizado un ideal...ya se q tienes q buscarle un sentido a tu vida pero, ¿no t podria haber dado por jugar a los bolos o coleccionar sellos?
Valoració:-19menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris