El conco en Biel Palmer, del ciutadà barri de Santa Catalina, morí ja fa molts d'anys sense haver complit una promesa que em féu i de la que jo tenia un vertader endarrer: havia donat paraula a l'adolescent que jo era aleshores que un dia m'acompanyaria a veure les "dones que fumen". I les anomenava així perquè trobava que jo encara no tenia edat per oir segons quines paraulotes. Putes, per exemple. En tenia per tastar-les, però no per anomenar-les pel nom vertader del seu ofici. No és necessari dir-los que, després, amb els anys de la vida, em vaig treure amb escreix aquest gat del sac, com pràcticament tot el personal mascle de la meva generació.
Sí, no importa voltar ni enganyar-nos, tots els jovençans de la meva fornada havíem de fumar perquè feia "homo", havíem de beure perquè socialment era el normal i, quan la mà se'ns cansava d'espolsar la prunera, anar de putes com la cosa més natural del món i la bolla. Les al·lotes que freqüentàvem, les nostres colles naturals de la vila, no estaven gens ni mica per la labor en les coses del sexe. Ni a tastar, vaja. Sols ensumar i poc i d'enfora. Eren unes estretes de molt de gruix, més que res, un suposar, a causa de la tosa, l'escapçada mental, que l'estament religiós els havia fet empassar. Amb alguna excepció; molt poques. Nosaltres també en teníem la nostra part de culpa, vull pensar. La por, la inexperiència. Els directors espirituals deixaren la seva empremta malsana dins els nostres subconscients de plastilina. Mai no em cansaré de repetir que en absolut em penedesc de res del que he fet; d'allò que no he fet, de tot el que m'he deixat passar per malla, sí. Molt i arreu, vatua l'olla!
Ho venia a dir més que res per les fotografies de les parelles a punt d'escarada, de les treballadores del sexe a l'aire lliure pels voltants del mercat de la Boqueria de Barcelona, que recentment ha publicat un diari d'aquests grossos. I efectivament, les fel·lacions i les enculades així, tant al viu i en directe, al carrer, sota aquelles arcades... m'he d'afegir a les opinions que es tracta d'un espectacle brut, execrable, ni aixinetes presentador, malferen qualsevol susceptibilitat per esquinçada que romangui.
Aquests esplais del cos s'han de fer a cobro i de manera que qui no ho vulgui veure no ho hagi d'observar, no li hagin de tirar pels morros tant si li és plat de gust com si no. I s'ha de fer amb la higiene que pertoca: llençols nets i bidet (renta-fruites, li dèiem) avinent per ser utilitzat abans i després del jornal. Que això fet d'aquesta manera resulta una mica més car? Idò que facin el que fèiem nosaltres aleshores: espaiar una mica més les visites; si aquesta quinzena no podia esser, ja ho veuríem a l'altra. Però mai de la vida aquí et trob, aquí et mat. Ca, barret! Això per als cans enmig del carrer i per als moixos d'alt teulada.
La prostitució com a ofici? Mirin, no m'agradaria gens que qualcú es posàs les mans al cap, però pens que aquestes dones de l'ofici en qüestió cobreixen una funció social. Viciosos a part, berlusconis diversos, encara avui hi ha un component de mascles (i alguna femella) que per circumstàncies ics, fins i tot de deficiències físiques, lletjors diverses, no poden o no saben accedir a les alegries del sexe per les vies, diguem-ne, normals, lligar, el mutu acord.
Amb el que no pot estar d'acord cap persona condreta és amb l'exercici forçat, el tràfic de persones, l'esclavitud, els "macarres", qualsevol tipus de violència. Amb el tracte tranquil i civilitzat entre un home i una dona per espassar-se els nervis i passar una bona estoneta en privat donant jocunditat als baixos? Sí que hi venc a bé. No vull dir una cosa per l'altra.
