algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
12°

La pau social especulativa

En termes econòmics s'està parlant de la transició del capitalisme productiu al capitalisme especulatiu, provocat per la conjuntura històrica posterior a la desfeta i enderrocament del mur de Berlín. En general, sembla que en política s'hi detecten símptomes semblants. El magma ideològic s'ha polveritzat i les estructures bàsiques de l'edifici polític fonamentades en les idees, la moral i el compromís han donat pas a versions més especulatives i d'alta rendibilitat.

La crisi estructural i integral de la civilització ha destapat els amagatalls i ha desvetlat les principals estratègies d'aquestes polítiques d'especulació i de veneració de l'èxit. Les democràcies liberals i els seus seguidors -occidentals, sobretot-, particularment durant els dos últims decennis, han prioritzat l'harmonia social i la pau civil com a contrapartida de benestar i com a garantia de llibertat. Ara sabem que, tanmateix, bona part del crèdit i del fonament d'aquesta pau social descansa sobre la cautela, la correcció, la prudència i el silenci.

Aquests elements, en bona part, s'entenen com a sinònim d'allò que és políticament i socialment correcte, perquè és convenient mantenir les formes i les convencions imprescindibles. Des del punt de vista de les ciències socials, aquesta conjuntura està creant angúnia i desassossec entre historiadors, sociòlegs i politicòlegs, sobretot en una generació d'investigadors i intel·lectuals que transiten a la maduresa acadèmica i que tenen la sensació que ens trobam en el camí de tornada de la història. Historiadors d'altura i amb un currículum envejable com ara Jorge Uria (Oviedo), Alfonso Botti (Urbino), Feliciano Montero (Alcalá de Herrares) i Francisco de Luis (Salamanca), amb els quals he tingut ocasió de debatre aquests dies, manifesten un pessimisme inquietant i es declaren radicalment crítics amb la classe política i les classes dirigents actuals.

La desafecció al sistema de pau pactada, de pau especulativa, de pau falsejada i de pau comprada podria transformar-se i cristal·litzar en un model en el qual allò més vulnerable ja no són les idees, sinó els comportaments i els esquemes ètics que els reforcen. En contrast amb aquestes línies dominants, aquests mateixos dies hom constata un creixement de la violència política en alguns països com ara Iran; la persistència de la dictadura a la Xina; l'augment de la confrontació bèl·lica a Afganistan i a Iraq; però també els silencis comprats en els països més rics de l'Àfrica subsahariana i la bogeria populista d'Amèrica Llatina.

Al marge de les generalitzacions simplistes, allò més contorbador és l'enduriment de la condició humana i la constació que està augmentant la gruixa de la closca i la capacitat de suportar sobre l'esquena el pes de la incoherència i la insensibilitat. La pitjor de les insensibilitats és aquella que ens castra la capacitat d'emoció i de contemplació de tot allò de bondadós, d'altruista i de filantròpic que encoratja i substancia la cordialitat humana. Educadors, polítics i ciutadans sensibles durant els anys vint del segle passat promogueren ‘Lligues de Bondat' davant l'increment de la violència social i política. Llavors a Mallorca, un mestre bondadós, Josep Rosselló Ordinas, també impulsà ‘La lliga del millorament social'. Potser no hi ha temps que no torn.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris