algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

El vatica i el feixisme (1931)

Ho conta Karl Otmar von Aretin. L'Estat del Vaticà, la qual sobirania temporal, era reconeguda al Papa pels acords de Letran entre la Santa Seu i Mussolini l'onze de febrer de 1929, Diu Von Aretin que "el Vaticà signà al concordat amb la convicció que mereixia la pena renunciar a la seva influència política arreu d'Itàlia a canvi d'una legislació contractual tan favorable. Però de seguida es va veure que es tractava d'una pura il.lusió.

Mussolini va seguir amb la política d'enfrontament amb les seves corresponents persecucions de tot tipus, demostrant com de frágil era aquell tractat. Per tal d'arranjar d'alguna manera el conflicte, el cardenal secretari d'Estat Gasparri, de qui se sabia que era poc partidari del feixisme, renunciá al seu càrrec el 1930, essent substituït pel nunci a Berl in, Eugenio Pacelli, però aquest no va dur cap canvi essencial a la situació. Pius XI, en la seva encíclica Non abbiamo bisogno del 29 de juny de 1931, retirada primer a Itàlia i publicada després a París, protestava contra totes aquelles mesures d'opressió manifestes o ocultes.

" Arribam així al mes de setembre de 1931, quan un home molt destre i diplomàtic, nou secretari d'Estat de la Santa Seu, era capaç d‘evitar la ruptura del Concordat. Mitjançant el jesuita Tacchi Venturi fou signat un acord en les condicions més favorables a Mussolini i segons el qual el Vaticà sortia a camí al Duce per tal d'acceptar les peticions feixistes. Les organitzacions catòliques i l'Acció Catòlica restaven limitades a l'àmbit estrictament eclesiàstic, prohibida tota opinió o manifestació política. El mateix per al clergues. Per la seva banda l'Estat feixista adopta algunes tesis de la doctrina social catòlica. No mancarà qui des de la trona animi el jovent a participar en organitzacions feixistes.

Tot plegat significava una despolitització de la vida pública en favor de la Dictadura. I aquesta dictadura s'inspirava en l'Enciclica Quadagesimo Anno que auspiciava l'ordre corporatiu, en perjudici del sistema de partits. "Aquesta aliança entre el Vaticà i l'Itàlia feixista-segueix dient Von Aretin-fomentava la il.lusió que el règim feixista podia molt bé considerar-se catòlic, encara que Mussolini donava prioritat, naturalment, al seu aspecte feixista quan deia que l'Estat que ell presidia tenia un caràcter moral; era catòlic, però per damunt de tot feixista, exclusivament i essencialment feixista."

Així, el fort patriotisme del clergat italià i especialment de Pius XI i Pius XII donà com a resultat un acord general entre el Vaticà i la política oficial italiana, fins i tot en el brut afer de la guerra d'Abisinia, un país atrassat de negres però cristià des de la més llunyana antigor del cristianisme.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 11 anys
Crec que toca dir-se "endarrerit", que ve de "darrera" o "darrere", i no "atrassat", que ve d'"atrás"
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris