Crec que va ésser Joseph Pulitzer, el famós empresari periodístic nord-americà, qui va dir que és més important per a la cultura fundar un diari que no obrir una universitat. Poc temps després, William Faulkner escrivia: "La premsa escrita independent és l'arma més poderosa per lluitar contra la corrupció dels polítics".
Idò bé: la senyora batlessa de Palma, intel·lectual molt lletruda, no deu conèixer o valorar aquests pensaments, ja que, en cas contrari, no permetria que els quioscs de premsa anassin tancant les portes. Avui per avui, Palma deu ésser una de les ciutats amb menys quioscs de premsa del món civilitzat. Per què la nostra batlessa mira impassible com van tancant els quioscs? Tal vegada, la satisfà aquesta trista tendència? Tot pot ésser. També desapareixen, com vaig escriure fa unes setmanes, les antigues capelletes religioses que embellien molts carrers de la nostra ciutat. No és sols una qüestió religiosa, sinó més bé d'estètica i de tradició i cultura.
Una altra qüestió: per què la senyora Calvo parteix cap a Menorca el dia de la festa de la nostra patrona, la Mare de Déu de la Salut? Crec que és una grosseria a la Santa Patrona i a tots els palmesans. Es pot ésser agnòstic o ateu, però crec que s'han de respectar els sentiments de les persones.
De la religió pegaré un bot a l'esport. Per què es permet l'abandó total de l'antic camp de futbol Lluís Sitjar? Aquest abandó sols significa un menyspreu total a la història del nostre futbol i del nostre estimat Mallorca.
Oblidem, per ara, l'estat en què es troba Palma, en aquests moments, ple d'obres, unes obres que, per una part important de la població, són incomprensibles. Es veu que la caparrudesa de Zapatero, que dimecres passat denunciava El País en un editorial duríssim, és contagiosa.
Parlem d'un tema economicoartístic: en l'actual crisi econòmica, és lògic que el Museu Es Baluard, del qual és presidenta la senyora Calvo, es gasti un milió i mig! en l'adquisició d'obres, la majoria d'artistes desconeguts i sense cap vinculació rellevant amb les Illes, pràctica contrària als estatuts del Baluard?
Senyora batlessa, vivim una profunda crisi econòmica i per això crec que no és el moment de gastar-se més d'un milió i mig d'euros amb coses innecessàries. I més quan surten del museu obres de Picasso, Miró, Cézanne i d'altres de semblant categoria, sense que hi hagi hagut, per part seva, el més mínim interès que quedin al museu. Tal vegada, la sortida de més de cent obres artístiques de grans mestres justifica la compra d'altres de molta menys categoria?
Per què, senyora presidenta del Baluard? Quins motius lògics pot tenir per explicar aquesta inexplicable situació, que, a més, es produeix amb el vot contrari d'un dels patrons? Amb els cinc anys llargs en què el Baluard era presidit per altres persones, mai, mai, mai no es va dur a terme cap decisió que no fos amb l'acord dels quatre patrons.
Senyora Calvo, crec que ha arribat el moment de no gastar els diners tan alegrament i, sobretot, de no menysprear de manera tan absoluta la feina feta pels seus antecessors.
