muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
12°

La decadència del tumbet ...

Darrerament tristes experiències gastronòmiques m'han deixat bocabadat. El tumbet nostrat està entrant en una espiral decadent que em deixa astorat i intensament capficat. Direu que no és la decadència d'Occident. És veritat, emperò que el tumbet s'agermani amb l'ensaïmada sense saïm o els ous ferrats fregits amb margarina, com també altres desgavells i atemptats dirigits al nostre patrimoni gastronòmic, no cal afirmar que suposa una pèrdua flagrant dels nostres valors materials més ben arrelats a la plena mallorquinitat.

M'explicaré. En aquestes darreres setmanes, dues per ser cronològicament exactes, he trescat per diferents indrets de la nostra terra (muntanya, pla i terra costanera d'infidels). En tres ocasions he pogut tastar tumbets que s'allunyen de mala manera de l'elaboració tradicional i pròpia del tumbet.

Pel que fa a la primera ocasió, el pecat es pot esmentar mai el pecador, i per això res no dirè sobre la topografia del lloc. Malgrat tot, en aquestes tres ocasions esmentar on vaig patir la malifeta no seria propaganda, sinó tan sols retirada d'estels per manca d'honestedat gastronòmica i càstig per atemptar contra la santa, santíssima tradició dels bons àpats mallorquins. Que sàpiga no hi ha alt tribunal de justícia que entengui de malmenaments d'aquest tipus.

Repetesc, la primer ocasió em serviren un tumbet dins la més estricta tradició. Personalment, el tumbet estovat em plau, tant o més que el recent fet. Sé que hi ha estetes que no ho accepten i advoquen pel tumbet acabat de fer quan el saborino de tal combinació, pecaminosa si voleu, temptadora sempre, està al seu punt òptim. No hi tenc res a objectar. A mi també, recent fet, m'agrada i també m'afalaga fred, especialment en tornar de bauxa una espipellada al contingut de la greixonera et deixa sa i estalvi per fer una gloriosa dormida. Ara bé en aquesta trista ocasió el serviren recalfat a cops de microones. Recalfat, així, no! De cap de les maneres, no! La meva religió m'ho prohibeix.

La segona experiència, trista experiència vingué d'un tumbet on la patata fregida l'havien substituïda per patates de sobre. Això que en foraster diuen patata chip. De sobre! Valga'm tots els déus del món i els que puguin venir! De sobre...! Us imaginau on ha arribat la decadència dels hereus dels nostres venerables cuiners. És que la vergonya torera, que és la més hermosa de les vergonyes ja no existeix?

No us diré quin fou l'esglai, quan per tercera vegada, amb tota amabilitat m'advertiren que en aquella casa el tumbet el feien amb verdures a la planxa, tot ben torradet, per després amb la salsa de tomàtiga, o domàtiga per a alguns o de tomàquet per als altres, dins el forn i com deia ma mare quan a les nétes ensenyava:

En es forn sa greixonera
un bon rato la hi tendràs,
quan comenci a fer xup - xup
a sa taula la duràs.

I ja està fet, millor diria estava fet puix amb la patata torrada a la boca quasi vaig enyorar la de sobre, ni gust ni textura ni saborino pagès, ni res.

Aquí s'acabà la paciència i la prudència. On hem arribat! Això no és decadència és degradació pura i dura! Més quan m'explicaren que els guiris no volen saber res de l'oli i la fregitina els fa por. I emporuguits els mallorquins abans de perdre els clients s'estimen més perdre el corbam i desgavellar, de mala manera, una de les poques coses de les quals encara podíem vantar-nos: la permanència inalterable dins les més estrictes normes de la més antiga tradició.

Lluny és aquell comentari elogiós que a les planes del diari Madrid, aquell recordat diari, víctima de la vesània tirànica d'aquell capdavanter que després es convertí en cappare de la democràcia, escriví, fa més de cinquanta anys, un enamorat de Mallorca, el novel·lista Alberto Insúa, al seu escrit Elogio del tumbet, obria portes a la universalització del tumbet a terres foresteres. Tastant els tumbets odierns, mai de mais no s'hauria pogut escriure cosa semblant a aquell Elogio ... que enaltia el nom de Mallorca i les meravelloses menjues que fins fa poc podíem tastar.

No és la decadència d'Occident. És molt més trist! És el simptoma més clar de la nostra pròpia decadència!

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 11 anys
A Eivissa en diuen "tomata". Per cert, està ben dit "hermosa" per "fermosa"?
Valoració:1menosmas
Per PATRICIO, fa mes de 11 anys
Ja,ja,ja,ja, " fetenpunyetes", ¿eres comico profesional verdad?
Valoració:2menosmas
Per fetenpunyetes, fa mes de 11 anys
SEÑORCANGREJO: vostè que de Espanya i de la seva llengo n'és anemorat, deixim que li digui que "jilipoyeces", com vostè escriu, em pens, que s'escriu "gilipolleces", a no ser que allò que vostè té enmig de les cames sigui una "poya". Ah no! que d'això els crancs no en tenen.

Vostè, que per la seva condició de "cangrejo" no té "poya", deu ser d'aquells que per explicar que és el TUMBET diuen "és una especie de PISTO". Deixim que li aconsellique, vostè, que de "poya" res de res, digui a partir d'avui: mucho mejor que el TUMBET, tenemos, los forasteros , el PISTO i a cada lado del mismo, un hermoso cosjón".

Mi más sincero apollo a todas sus coyonadas.
Valoració:-12menosmas
Per gastronomia, fa mes de 11 anys
Molt bé per l'article, però la forma correcta, segons l'Alcover Moll és "tombet" i no "tumbet".
Valoració:1menosmas
Per un poblé que li agrada, fa mes de 11 anys
Si vols un bon tumbet ve a C´n Patena a Sa pobla
Valoració:4menosmas
Per SEÑORCANGREJO, fa mes de 11 anys
Joder tio,..no hay como tener los bolsillos bien llenos, como para en los tiempos q corren, poder preocuparse de estas jilipoyeces...
Valoració:-6menosmas
Per Es Botones, fa mes de 11 anys
Si anau a tastar els plats, suposadament de "Cocina Mallorquina", que molts d'hotels posen als bufets, veureu quins desastres serveixen als clients, fa vergonya, però clar: que en saben els estrangers de tumbet o conill amb ceba?
Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris