algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
10°

La consulta

EL NOMENAMENT
Josemon Bauzà és el nou president del Partit Popular i, si tot va com va, en dos dies es dirà de tu amb Sarkozy. La biografia política el defineix com un gran defensor del ciment i del trilingüisme, que és la manera més eficaç d'arribar al monolingüisme (en castellà) encara que sigui fent voltera. Ha estat acusat reiteradament d'incomplir la Llei de Normalització Lingüística en el municipi que governa, el de Marratxí, cosa que li ha procurat infinitat de simpaties entre els sectors ultres més identificats amb Don Francisco. Tocant a la construcció, no ha tingut manies. Son Ametller, Can Garriga, es Graver, es Caülls o Son Daviu ja no són terra de conreu, sinó urbanitzacions.

Per tot això, en el carrer Gènova (Madrid City) li tenen una confiança absoluta. El dia que va prendre possessió de la presidència, Ana Mato va ésser contundent: "Dará continuidad a la buena gestión realizada en los últimos años"

-Vatua el món, això sí que no! -va exclamar Jaume Font.
Va ésser una inconveniència. Però li va sortir de l'ànima.

EL DUBTE
Josemon Bauzà mira amunt. El seu objectiu és Moncloa. No menysprea la presidència de la Comunitat balear, però ha comprovat que en el Consolat de Mar, tan aviat com algú obre una porta o una finestra entra una pudor de peix que mareja. Tanmateix, la primera qüestió a resoldre és saber cap a on tira. Maneja dues opcions: Carlitos Delgado (l'Últim Jinete de Alcalá) o Antoni Pastor, calvianistes o forans. Pastor dóna l'estabilitat que altre temps donava el fet de casar-se a la pagesia: passi el que passi, en el rebost sempre hi haurà sobrassades. Carlitos, en canvi, encarna la poètica de Pemán, la retòrica de Giménez Caballero i el pensament del Comte Ciano. Però fer camí amb Carlitos és com viatjar en tren de clovella, mareja.

Josemon Bauzà té un secret: un siurell màgic que és la versió mallorquina de la llanterna màgica.

El va fregar amb un drap, amb energia. I el siurell màgic va pronunciar-se:
-Puja a Cura a assessorar-te amb el Beat Ramon -va aconsellar-li.

No va saber dissimular la contrarietat, Josemon. Va replicar:
-A los efectos, no daría igual que protagonizara un vis a vis con Valdano...?
-Llull! -va respondre, el siurell màgic.

I va emetre un siulo d'àrbitre de Primera. Acabava de fer-li saber que la conversa s'havia acabat.

LA CONSULTA
En ésser davant Llull, Josemon Bauzà va estirar-se els faldons de la jaqueta, de manera que no tenia res a envejar als maniquins de Cortefiel.

-Don Raimundo -va dir-li-, vengo en pos de buen consejo.
Llull el mirava de biaix.
Va consultar el rellotge amb un moviment enèrgic, Josemon.

Va puntualitzar:
-Le concedo cinco minutos.
-Que sou el guàrdia civil foraster que guaita el corral de gallines...? -va demanar-li, Llull, amb desconfiança.

Va prosseguir, Llull:
-Per aquesta contrada ningú no parla lo espanyol, si no són els guàrdies civils que guaiten lo galliner, amb les gallines i los ous, de los frares franciscans.

Aleshores, Josemon Bauzà va explicar-li que era el nou president del Pepé (facció balear) amb moltes possibilitats de fer carrera fora Mallorca. Però tenia dubtes: en qui havia de confiar per anar per amunt, en Delgado o en Pastor?
Llull va començar la seva explicació. Va dir:
-Si dúieu les butxaques foradades...
-Descuide -el va interrompre Josemon-, pero no es el caso. Mis trajes estan a la altura de los de Camps o Brad Pitt.
-Que em deixareu parlar o sou més impertinent que els pensadors alcorànics...? -va bramar Llull.

Va prendre aire i va continuar:
-Si dúieu un paner sense cul a cada mà i un bon cristià vos diu aquí teniu una embosta de llavoretes, la guardareu a les butxaques o en els paners...?
-Ni en un sitio ni en el otro -va mormolar, Josemon.
-Doncs preneu llum d'aquesta sentència -va concloure l'Il·luminat-. Tant amb Delgado com amb Pastor, perdreu s'ase i ses magranes.

LA CONVERSA
El Beat Ramon va dir que s'acostava el migdia i que no tenia animal de pèl ni de ploma per servir en el plat. De manera que Josemon Bauzà va veure's en l'obligació d'anunciar-li que corria amb el soll del dinar. En conclusió: va fer ús del mòbil per encarregar pizzes.

I el pizzer va arribar dalt amb el tub d'escapament de la motocicleta que abrasava com un caliu i jurant en arameu. No cal dir que el Beat el va reprendre i el va amenaçar de fer-li tastar la verga de bou i després, ben tou, lliurar-lo a les autoritats.

-Pero sin esposarle -va objectar Josemon, tot pensant en la croada de Maruja d'Espanya per a aconseguir que mai més cap polític de dretes no sigui emmanillat.

Afortunadament la picabaralla va quedar en no-res. En veure que el Beat brandava la verga de bou, pizzer i moto li acoparen muntanya avall i sembla que, a l'arribada, el pizzer li havia tret més de quatre canes a la moto.

El temps del dinar parlaren de filosofia. L'Il·luminat, d'Averroes. Josemon, de Valdano. Quan l'Il·luminat va demanar a Josemon si el tal Valdano era de l'Escola de París, Josemon no va saber com sortir del pas.

-Lo suyo es la gambeta -va respondre.

Va donar-se per entès, Llull.
-Doncs és deixeble de Muntazar al-Zaidi -va concloure-. Fa ús de la sabata com a argument irrefutable de la raó.

I Josemon Bauzà va dir que sí, tot i que no li va venir al cap que Muntazar és el periodista iraquià que va llançar les sabates a Bush.

Tot seguit, Josemon va informar Llull dels seus dubtes. No acabava de veure clar qui havia d'ésser el portaveu del partit.

Llull no va dubtar-ho.
-Fes-hi el gran Popov -va dictaminar-. Dirà les mateixes bajanades que els seus antecessors, però tendrà més gràcia.

Va pensar-s'ho, Josemon. Va demanar-li:
-Y en las ruedas de prensa, cobramos entrada..?
-Als versificadors de codolades no, perquè ells s'encarregaran de propalar les paraules de lo dit Popov de punta a punta del Regne.

L'ACOMIADAMENT
Josemon Bauzà va abandonar Randa quan començava a fosquejar i el Beat no trobava l'interruptor del llum. Tanmateix, a la porta de la cova va fer-li una darrera pregunta. Va demanar-li on rau la saviesa.

-A la punta del peu, a la boca de l'ase i en el cervell de Sant Bonaventura -va respondre-li, Llull.

Va afegir:
-I jo sé pegar guitzes, sé bramar i sé pensar.

De manera que va concloure:
-Tens davant teu tres savis en un.
-Pues, no crea, yo acabé farmacia sin un solo cate -va replicar Josemon, disposat a fer-se un lloc entre els més llests.
Però el Beat ja no l'escoltava. Sentia el cant de la merla, i amb un tirador cercava on era la merla per portar carn a l'olla.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris