nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
12°

Miguel de Unamuno i Ricardo Palma (1904)

"Estimat amic, són moments de descans els que puc dedicar a escriure a amics com vostè. I per dissort, aquests amics són de cada dia més escassos, perquè, a mesura que la meva correspondència creix, el temps de què dispòs per mantenir-la minva. M'han fet el privilegi de dur-me, portar-me i orientar-me en l'ofici de predicador laic o cavaller caminant de la Paraula i haig de recórrer aquests pobles i ciutats vessant el que jo crec que pugui ser la bona nova.

I tanta sort que aquest estiu he disposat d'un parell de mesos per a una obra que tracta sobre el Quixot i que jo ja havia anat madurant des de feia temps. És una mena de meditacions sobre el text de Cervantes, unes lliures reflexions i comentaris filosòfics morals. És un llibre sobre el qual he posat molt deler.

Supòs per allà el seu fill Climent i n'esper noves. També ha estat aquí, una temporada, un jove peruà, Luis Ulloa, persona discretíssima, molt culta i molt simpàtica, que venia a estudiar arxius per encàrrec del seu govern. Parlàrem molt d'aquell país i me'n donà àmplies informacions. Potser hi ha alguna feina de conjunt pel que fa a la literatura xilena, vull dir alguna revista monogràfica, quelcom semblant a una història?

Ara estic immers en nombroses tasques i crec que trigaré ja molts anys a gaudir d'un bon descans. És al que estic obligat i la situació d'Espanya, ara mateix, així ho exigeix als seus fills. Saludi el seu i compti amb tot l'afecte del seu amic".

Signa la carta Miguel de Unamuno. Tramesa des de Salamanca, va dirigida en aquestes dates a Ricardo Palma. A través del que diu el gran escriptor i catedràtic, veim un home amb moltes idees, amb molt projectes i amb poc temps per a dur-los a bon terme. Sembla que això l'angoixa i d'alguna manera lamenta que les conferències i lliçons magistrals li llevin dies i hores d'escriptura. També advertim que el mou una certa curiositat envers de les literatures de l'Amèrica llatina, de les quals voldria tenir un panorama més complet i detallat. Ricardo Palma, l'escriptor peruà (Lima, 1833-Miraflores, 1919) havia estudiat medicina però es dedicà definitivament a la literatura, obtenint amb el seu drama Rodil (1851) el seu primer èxit. Va prendre part en les lluites polítiques entre 1859 i 1868 i fou, anys després, director de la Biblioteca Nacional.

La seva producció literària destaca per la narrativa històrica, creant el que es va dir la "tradició", gènere que replega alhora la història i la llegenda i que és un precedent de la moderna "història ficció". També es dedicà a la poesia i a l'assaig, però la seva obra més difosa, Tradicions peruanes (1872-1915), causaria l'admiració de Miguel de Unamuno.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris