algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

D'allà cap aquí

Històricament el país s'ha enrobustit i ha pres fesomia a partir de la imatge que han transmès a l'exterior els viatgers i visitants, sobretot. Aquesta mateixa imatge, articulada en obres de reconeixement internacional, ha servit perquè els illencs prenguéssim consciència d'allò que representa la nostra cultura i el nostre territori. En molts casos, fins i tot aquesta imatge ens ha ajudat a superar traumes del passat i passar per damunt defectes de fàbrica d'allò més elementals.

En el context d'un viatge i d'una estada a fora, instranscendent, he hagut de donar explicacions d'allò que està passant a Mallorca, com mai m'havia succeït. Els amics que he trobat i els companys conjunturals s'han interessat com mai per allò que està passant a les Illes Balears, amb el benentès d'haver de donar explicacions d'allò més pedestre i casolà sobre aspectes dels quals a casa n'anam d'allò més tips. No cal que us en doni més explicacions. Tots m'enteneu. Avesats a sentir-nos representants o ambaixadors d'una terra amb característiques envejables, costa d'allò més haver d'admetre que oferim una fotografia lamentable i escassament exemplar. Això mateix passa si hom rellegeix fonts de primera mà, entre els protagonistes de les quals potser figuren també illencs que han transitat pel món, pensant fer un vermell de dos ous.

Entre les coses que he tingut ocasió de consultar, aquests dies, ha tingut un cert protagonisme l'obra completa d'Alexandre Galí, en el volum dedicat al paper de l'Església en el moviment cultural català. Galí s'interessa pel mallorquí Josep Miralles Sbert, bisbe de Barcelona, el qual considera "mal pastat a base d'obstinacions i contradiccions" i empetitit per les seves dèries i problemes irrellevants, que acabaren colapsant el seu episcopat al front de l'arxidiòcesi de Barcelona durant la dictadura de Primo de Rivera. Galí ja n'havia seguit la trajectòria a Lleida, d'on havia estat bisbe i on manifestà les seves contradiccions primerenques.

Aquesta imatge de mallorquí exigent i auster, tenaç i malpensat, que creu que les coses s'han de fer sempre amb un mínim de despesa i se n'ha d'extreure un màxim de rendiment, caracteritzà la vida i obra del doctor Miralles, almenys des de la perspectiva del senyor Galí. Vist amb una certa distància i desapassionadament, aquesta valoració em serveix per entendre algunes de les dificultats i dels tràngols que tenen els líders socials i polítics, a Mallorca i arreu, però sobretot a casa nostra, perquè voldríem ‘duros a quatre pessetes', i no acabam de tenir una imatge clara d'allò que està passant amb els recursos, les estratègies i la gestió.

En conjuntures de desempara, els illencs hauríem de voler observar rigorosament i fredament la imatge que oferim a l'exterior, ponderar la qualitat dels nostres ambaixadors i jutjar en profunditat la mida que donam, entre d'altres coses per prendre consciència que no som el centre del món, ni la nostra gent la més qualificada, la qual cosa és compatible amb l'anàlisi i la recuperació de les virtuositats de la gent del país i algunes de les nostres excel·lències.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris