nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
10°

Madrid: quasi un adulteri

Vaig voler comentar, en l'article anterior, la sort que vaig tenir fa quinze dies de poder passar dues jornades a Madrid i gaudir de l'extraordinària oferta cultural que oferia aquest mes de setembre la capital del regne d'Espanya. La setmana passada no vaig poder fer més que encetar el tema, car la impressió que em va causar l'exposició de Matisse en el Thyssen fou immensa.

En un any una mica atribolat per a mi, Matisse em féu veure que, a pesar de tot, val la pena viure i que tant la natura com la cultura han posat al nostre abast espectacles i fenòmens absolutament meravellosos que compensen amb escreix tots els mal sabors que podrem trobar a la vida quotidiana. Matisse em demostrà una vegada més que la corba és molt superior a la recta. Jo ja ho havia albirat quan comparava les dunes -les naturals i les que més bé que ningú va pintar el nostre Juli Ramis- amb un fusell o amb una llança, però les corbes dels pits i de les cuixes femenines que compareixen en els simples i molt elegants dibuixos del pintor francès allunyen qualsevol possibilitat de dubte.

Alguns dels meus crítics lectors m'han fet saber que no els va escapar que en l'article que ara esment hi havia una no del tot ben dissimulada intenció comercial. Tenen tota la raó. Els he de dir, tanmateix, que, al meu parer, tot el qui parla en públic -a la tele, a la ràdio, a la trona, a la càtedra- o el qui publica - al diari, a les revistes, a internet- sempre, sempre, té la intenció de vendre alguna cosa als que l'escolten o el llegeixen. Alguna cosa de caire material o espiritual -de cada vegada més em costa separar els dos aspectes o les dues vessants de la realitat- però sempre alguna cosa. Ho hem d'agrair perquè el món seria del tot inhabitable si algú no hagués inventat el comerç, l'intercanvi, la transacció!

Però Matisse no esgotava l'oferta cultural de Madrid. Ni prop fer-s'hi. Al CaixaForum vaig poder admirar la magnífica col·lecció d'art àrab de l'Aga Khan. Jo, que ja el coneixia -ja em sabreu perdonar- pels seus famosos cavalls -Teresina, Cos, Rustom, Pasha, Migoli, Petite Etoile, Daylami etc.-, vaig poder comprovar que, també en qüestions d'art, el cap dels ismaelites havia estat un savi comprador. A la Fundació Maphre, al passeig de Recoletos, hi havia una exposició titulada Après Rodin, on vaig poder veure obra dels escultors que vengueren després de la gran revolució que significà l'esmentat escultor.

Rodin no és sant de la meva devoció: el trob excessivament teatral i massa explícit. Però els deixebles i seguidors representats a l'exposició eren realment admirables. En l'exposició hi havia diversos escultors que tengueren una gran relació amb la nostra cultura catalana: Clarà, Picasso, Manolo Hugué, Gargallo, Arístides Maillol. No vaig poder veure, malauradament, l'exposició de Sorolla al Prado, però puc assegurar que la gent que en sortia mostrava una cara d'allò més satisfeta. No era la mateixa faç que la que posaven els molt escadussers visitants de les sales d'art actual -vídeos, muntatges, pots, fotografies, cadires, cotxes accidentats, xupes de cuir, ordinadors- del Reina Sofía, un museu reestructurat que també vaig visitar.

L'enriquiment cultural que em proporcionà Madrid no es limità a les arts plàstiques. Vaig poder anar al teatre Maravillas, on es representava una deliciosa obra de Woody Allen titulada Adulterios. No vaig poder evitar que el citat títol em fes pensar que el meu enconyament amb Madrid suposava una mena d'adulteri: una manca de fidelitat cap a altres ciutats més nostrades. Per a vèncer qualsevol casta de remordiment o reticència respecte als adulteris, vaig recordar la genial síntesi que l'enyorat amic Gonçal Lloveras féu del segon i vuitè manament proposant-ne un de nou que en castellà -l'idioma propi dels manaments- diu: "No desearás la mujer de tu prójimo ... en vano".

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 11 anys
Si a Madrid tenen s'oferta cultural que tenen potser que siga gràcies an es sous que mos roben, qui sap!
Valoració:0menosmas
Per C V R, fa mes de 11 anys
Genial Dr. Bujosa, debo buscar en el diccionario "escudessers" i "albirat" pero comparto sus apreciaciones. Una vez más practica Ud. el sarcasmo más fino (menos dañino) del Pravda. Aunque llama la atención que a estas alturas de la modernidad más absoluta, se esté pidiendo disculpas por un amor prohibido.
Valoració:-2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris