algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

El dejuni obligatori

Un any d'aquests assajaré el ramadà. Curiosament, és l'única conclusió assenyada que he tret de les informacions sobre aquests joves que han estat encalçats per la policia al Marroc (i la policia al Marroc no és pas sinònim de la policia holandesa, o anglesa, per exemple) per una cosa tan simple i innocent, i legítima, com fer-se un entrepà a la llum del dia, mentre la major part del país practica el dejuni diari del ramadà, des de la sortida fins a la posta de sol, crec, que tampoc no té gaire importància. De fet, practicar el dejuni des del migdia fins a quarts de tres de la matinada seria igual d'encertat, o d'absurd, o les dues coses alhora, depenent de la lliure voluntat de qui ho practiqués o del que se'n fotés.

No cal repetir allò de la llibertat de credos i de pràctiques. Està prou demostrat que en aquests casos no serveix de gaire. Ni demanar que es revisi la legislació penal marroquina, que condemna els qui no observen les pràctiques religioses (tot i que la Constitució reconeix la llibertat de culte), amb la dificultat, que és directament impossibilitat, que es comprovi en tothom. Com saber si una persona resa a les hores obligades, per exemple, o si s'atipa (fins i tot de porc) a la soledat de casa seva? Res, absurd sobre absurd. I tan absurd com la notícia d'aquests joves que han estat dissolts per la policia, a prop de Casablanca, perquè havien planejat un berenar d'amagat per reivindicar, entre ells, si més no, la llibertat de seguir o no el dejuni del ramadà. La festa acabà abans de començar, perquè la policia els envià a casa. Després, les autoritats ho han explicat com un complot estranger contra l'ortodòxia islàmica, perquè les influències perilloses sempre vénen de fora, com saben bé tots els aparells dictatorials.

Les cròniques dels viatgers diuen que la notícia és excepcional, i que arreu del Marroc hi ha gent que no practica el dejuni del ramadà, sense cap problema. Ara que, al mateix temps, les autoritats hi han prohibit recentment la venda i el consum d'alcohol durant el ramadà (excepte en els hotels de luxe, que s'ha de cuidar el turisme, i evidentment sense possibilitat de controlar-ho en els àmbits privats), i això és el que demostra que l'aparent llibertat no és més que una enganyifa, perquè el poder de l'estat s'empra per apuntalar unes concretes pràctiques religioses. I això, contra bona part del país real, que lluita per espolsar-se unes tradicions que els condemnen a l'excentricitat, en el millor dels casos, i a la pèrdua de llibertat, en el pitjor i més cridaner. Ah, i tampoc no apel·lem exclusivament a la llibertat, perquè tal com estan les coses, a la pregunta sobre quina elecció farien molts respondrien que justament allò que nosaltres hi veiem com obligatori.

Així que, cap conclusió. Aprofitem la llibertat que tenim, això sí, fins i tot la llibertat de fer dejuni de tant en tant, que no pot tenir gaires inconvenients. Per parlar-ne el pròxim cop amb més precisió, ho tastaré. Quina contradicció, no?, això de tastar el dejuni. Com tantes n'hi ha, a la vida.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris