algo de nubes
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
11°

Les oronelles (1885)

"Un capvespre, cap a finals de setembre, les vaig veure arribar en gran nombre sobre la plaça. Feia bon temps i ja la verema havia començat. Un sol alegre banyava les teulades humides, i, en els dos caps del carrer, jo veia, entre els nostres habitatges, els costers amb les marjades plenes de vinya. De tots els carrers adjacents, desembocaven esbarts d'oronelles. Feien una estona de terbolí en el cel i anaven després a posar-se en els sortints de les finestres i els entaulaments de les cornises. Les baranes dels balcons foren tot d'una guarnides d'un llarg cordó de capets negres que es movien dolçament amb lleugers refilaments melodiosos. De tant en tant una oronella se separava de la filera i volava a les totes al llarg de la formació, com per examinar si tot estava en ordre i si la tropa es mantenia completa.

A cada moment, els que arribaven tard eren acollits per la cridòria animada i impacient del gruix de la banda, ja que sempre amb un poc de tumult eren ben rebuts i se'ls feia lloc. A poc a poc es va fer un gran silenci, un silenci quasi solemne. El sol, ja més baix, llençava raigs oblics al carrer i l'ombra dels costers s'allargava sobre la vila. De cop i volta, d'una sola volada, la tropa d'oronelles s'enlairà amb un confús estremiment d'ales agitades. Durant uns intants el cel es va obscurir a causa d'aquest negre batalló que planejava per damunt de la plaça, perquè les orenelles, tot formant un llarg rengle en remolí, prengueren el seu vol vers el sud i desaparegueren dins els vapors que embreaven l'horitzó.

Quan els meus ulls baixaren cap al terra, la vila sencera em semblà trista i despoblada, i jo mateix vaig restar molt temps immòbil a la finestra, corprès d'aquest sentiment d'aïllada tristesa que sol seguir als grans acomiadaments". Aquest hermós text, ben propi de setembre, sobre la marxa de les oronelles, pertany a l'obra de l'escriptor francès André Theuriet (1833-1907), el qual, amb la seva gràcia peculiar, tot i esser un autor una mica oblidat, ens mostra que per la simplicitat de la llengua es pot arribar a una elegància màxima i, sobretot, es pot aconseguir aquesta frescor en les descripcions que només els artistes genials saben muntar. Theuriet es té per model de la prosa que pinta els boscos de la seva terra, així com la vida del camp i els costums rurals.
I és que l'oronella forma part del calendari, ocell passeriforme dels hirundínids que arriba als nostres climes pel març i emigra al setembre. Negre blavós, ales punxerudes i cua llarga i bifurcada.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris