nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
10°

Autonomia i model econòmic

Ara, amb la crisi, la moda "progre" consisteix a parlar del nou model econòmic, que en Zapatero en diu "productiu", a "implementar" -en política, ja se sap, tot "s'implementa"- per deixar enrere l'antic. Com si això fos cosa de simple desig. Clar que, com el president del Govern nacional reconeixia dimecres de la setmana passada al Congrés, per sortir de la crisi caldrà "reactivar" i "recuperar" la construcció. Amb aquestes paraules imaginin vostès la profunditat del "nou model productiu a implementar" a través de la immediata i fantasmagòrica Llei d'economia sostenible que prepara. Però el que digué el president és de les poques mostres de franquesa que ha tengut en tot el temps que fa que governa. Potser fos un error, la sinceritat, però en tot cas dóna raó als economistes que han avaluat que la construcció serà novament el motor econòmic, més prest que tard, que tirarà de la creació d'ocupació i en conseqüència serà el que permetrà sortir de la crisi.

Així serà a la Península. Per això deia Alexandre Forcades, en una entrevista publicada la passada primavera i ja citada en d'altres ocasiones per servidor, que les Balears en sortirem més tard, de la crisi, perquè aquí les servituds proteccionistes del territori ens impediran apostar novament fort per la construcció. Però alerta: les capacitats camaleòniques dels nostres polítics, especialment dels progres -els conservadors no dissimulen-, ben bé els fan capaços d'emmascarar sota suposada protecció territorial una nova onada de construcció. De fet, és l'única política de creació d'ocupació que està funcionant, encara que sigui amb obra pública. Quan es reactivi la privada, cosa que ocorrerà, el famós model econòmic alternatiu passarà, com sempre ha passat, a ser estotjat al calaix de les frases buides i tot tornarà a ser com era.

Que ara la progressia hagi encunyat la grandiloqüent frase que "mai no tornarà a ser com abans" de la crisi només dóna versemblança que ho serà. Amb les turbulències econòmiques que estam patint hem vist que el model de producció balear no passa per cap perill de canvi. Els hotelers han rebut la major ajuda possible per part del govern actual, tan "progre" com escasament progressista, mitjançant el famós decret Antich-Nadal, que és la vergonya més gran de la història autonòmica, i la resposta d'aquests empresaris -amb algunes honroses excepcions, dels més petits-, ha estat donar les gràcies en forma d'escurçament de la temporada, tancament hotels durant l'agost i contractació de manco gent que altres anys.

Si no tenim cap canvi en turisme i en construcció, Zapatero impulsa "recuperar-la", i aquí seguirem el mateix camí ho creguin vostès o no. Aleshores on és el canvi de model? A Balears només hi ha hagut un vertader disseny de model econòmic en tot el temps de l'autonomia. El va anunciar Gabriel Cañellas a la seva investidura de 1991: aposta pel turisme residencial, per la construcció directament relacionada i -això no ho digué però es deduïa fàcilment- atracció de mà d'obra barata. En els anys anteriors (1983-1991) senzillament no existia cap model. I en els posteriors només l'ecotaxa (1999-2003) suposà un tímid intent de posar la primera pedra d'un d'alternatiu, que finalment els mateixos impulsors l'han repudiat. Així les coses, l'autonomia només ha donat un model, que és el vigent i del qul seguirem gaudint o patint -segons es miri- en el futur.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris