muy nuboso
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
13°

Aguantar-se la banya

La setmana passada va aixecar-se una certa polseguera periodística i política arran d'unes imatges: les que ens mostraven el president del Govern espanyol i el líder d'UGT, els dos ben xalests arrambats a les dues de les joves baronesses més rellevants del partit socialista espanyol -Pajín, Aído-, tots cantant La internacional; elles amb el puny alçat, vora d'altres figures rellevants de l'obrerisme ibèric. El merder va derivar-se del gest susdit -el puny irat i dirigit al cel-, el qual alguns han volgut relacionar amb la barbàrie comunista, talment -ho ha dit Rajoy- com si en una trobada de partits de dreta es fes la salutació ‘a la romana'. També ho he sentit a les tertúlies de TV3 i ho he llegit a la premsa: per alguns comentaristes el puny alçat representa una picada d'ullet a la història de l'esquerra, de la qual el progressisme no seria res més que l'hereu. El progressisme és la versió maquillada, actualitzada, del marxisme clàssic -expliquen-, que va traduir-se a la pràctica en opressió civil i en una sagnia de molts milions de morts.

Aquest fet hauria d'abocar el socialisme dels nostres líders a abandonar una retòrica i uns gests, a més d'admetre que l'estatalització de l'economia i de la vida civil no pot portar a enlloc més que al caos, a la servitud i a la brutalitat. Certament, no crec que faci falta ser diplomat en història de les idees per saber que les reivindicacions de l'obrerisme -tan legítimes i salubres, per altra banda- van ser portades al paroxisme a un país sense proletariat, la URSS, allà on el socialisme va implantar-se a base de terror i de vergonya, amb un cost en vides humanes que encara ningú no ha sabut quantificar amb total exactitud. Molts d'ideòlegs i líders de l'esquerra actual per desgràcia es neguen a dia d'avui a admetre aquesta realitat, la qual va esdevenir ben evident després de l'ensorrament del mur de Berlín; tanmateix són ben pocs -per fortuna!- els que, a pesar de les sigles socialistes del seu partit, són partidaris de nacionalitzar empreses, d'expropiar la riquesa privada o de retallar el règim de llibertats civils de la ciutadania.

¿Algú creu que la essa de tants partits dits entre nosaltres ‘socialistes' vol venir a dir el mateix que significava en temps de Saint-Simon, Marx o Lenin? Per favor! El socialisme viu entre nosaltres no és res més que una forma d'implementar certes polítiques relacionades amb l'Estat del Benestar, amb la defensa del treballador, amb una determinada fiscalitat que redistribueixi la riquesa i amb un èmfasi en alguns fenòmens d'evolució ètica de la societat: des de la igualtat de sexe fins als drets dels homosexuals, per exemple. El gest, però, és més antic que la mascarada sinistra del socialisme totalitari, però també hem d'assenyalar que amb el puny alçat es lluitava contra el feixisme o es defensava la República espanyola de la tirania de Franco. Un gest polèmic, és cert, que tal vegada caldria esborrar: Zapatero i Guerra, els dos més murris de la foto, no alçaven el puny i cantaven amb la boca petita.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 11 anys
Idò jo segueix pensant que cal comunalitzar sa majoria des béns, ja que quan un patró tanca o adquereix maquinària que estalvia llocs de feina està deixant sense pa sa gent que feia feina per a ell. Si s'empresa és comunal s'eliminació de llocs de feina és només això, eliminació de feina i d'esforç i més temps per a realitzar-se en allò que un vol, mentre que si s'empresa és privada no només no es fa feina sinó que no es menja
Valoració:1menosmas
Per Tico, fa mes de 11 anys
No, si la crisi l'han provocada els obrers i els funcionaris que no fan prou feina.
Valoració:-14menosmas
Per Rafelino, fa mes de 11 anys
Sols hi ha una cosa més estúpida que el comunisme: l'anticomunisme.
Valoració:-20menosmas
Per Xesca, fa mes de 11 anys
La essa és de "sense gens d'eficàcia"
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris