A principis d'any s'estrenà Camps de terra al C+, un programa mensual en què Raúl García (el simpàtic exfutbolista del Numància, reconvertit en presentador mediàtic) viatja pel món, des de Bolívia fins a Geòrgia o Guinea, a l'encalç dels aspectes sociològics i anecdòtics del futbol, la seva especialitat. Al programa dedicat a Àfrica es passejava, dilluns, per alguns del països més pobres del món, sobre camps de terra seca plens de bonys i pedres on corrien nins i joves, la majoria descalçats, davant els ulls de cercadors de promeses d'arreu el món, davant d'un empleat del Múrcia, per exemple, que explicava com hi cercava futures estrelles i com negociava amb els pares dels joves per endur-se'ls cap al primer món.

D'aquests camps de terra surten els jugadors que nodriran els estadis i les hores de programació, una minoria, és clar, de la majoria que només somniarà el futbol com un mitjà per escapolir-se de la misèria i de la fam. RG es féu famós quan digué que "els futbolistes només coneixen la realitat quan es retiren", i aquí la realitat és la inversa: els joves africans coneixen la realitat abans d'iniciar qualsevol trajectòria futbolística.